El blog del Padre Ernesto

VALORS DIFERENTS L’estima que tenim de les nostres realitats personals, materials o culturals, les fa per a nosaltres realitats valuoses. Per això parlem de valors intel•lectuals, afectius, estètics i espirituals... Són els valors personals com la fe, la família, el treball, els amics, l’esport, l’autonomia, l’altruisme i els valors institucionals, eclesiàstics, polítics, econòmics, morals... Però ara hi ha una gran crisi de valors, primer pel relativisme en que estem instal•lats, on sembla que tot s’hi val o que res no val res, i pels molts casos de corrupció, la manca d’exemplaritat de persones amb responsabilitats públiques, polítiques i empresarials, que des dels seus càrrecs i aprofitant-se de la crisi i de la llibertat democràtica han treballat més per al seu propi bé o el del seu partit que no pas pel bé comú de tots els ciutadans. Han retallat moltes prestacions de la societat de benestar, que ara s’enfonsa, i les conseqüències les han pagat sobre tot els més febles i necessitats, perquè la cobdícia ha estat sense límits ni entranyes. Com els usuaris de les targetes negres, que les han fet servir per a pagar tots els seus capricis, menys per ajudar cap institució benèfica ni cap persona pobre o aturada... Tot plegat i dins un ambient de corrupció in crescendo...que ha ridiculitzat aquelles sàvies màximes del que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú i les seves contràries de: tots ho fan o si no ho faig jo, ho farà un altre.... Desaprensius sense principis han danyat persones i institucions polítiques i econòmiques, com els bancs, que tenint pisos buits sovint han facilitat sense escrúpols els desnonaments, i els polítics que no han fet gairebé res per a rebaixar l’atur juvenil, per a millorar la sanitat o implementar la llei de dependència... Els que han intervingut en la concessió de llicències d’obres moltes vegades han mentit per tal que s’invertís no a on calia, sinó a on ells els convenia i el resultat són les grans obres que s’han fet sense utilitat pràctica. I tot perquè hem adequat el comportament dels ciutadans al tenir i el consumir, oblidant el ser i actuar en benefici del bé comú. I es que hem d’exigir-nos una exemplaritat ad intra, és a dir a nivell de consciència, per a que després aflori ad extra en tots els nostres actes. Perquè tothom dóna el que té i d’on no n’hi ha no et pot rajar. Es necessita un canvi de praxis pública exemplar sostinguda per l’honradesa, la paraula veraç, el diàleg i la cooperació. Hem de ser coherents entre el que pensem i el que diem, però sobre tot entre el que diem i el que fem, denunciant els corruptes i defensant les víctimes de tanta injustícia social. Hem de recuperar la credibilitat per a bastir una societat digna i al servei de tots.