L’ECOLOGIA RENEIX
Ja fa molts anys que diversos organismes internacionals científics i econòmics, la societat civil, algunes ONGs i certs partits polítics parlen d’ecologia. Però últimament ha estat el papa Francesc qui en la seva carta encíclica Laudato si, ha renovat l’interès per tot el relacionat amb l’ecologia de la terra, però posant l’èmfasi en les interrelacions del món natural en ell mateix i dels sers humans d’uns envers els altres, constatant que la visió del món basada en la dominació està a la base de moltes crisis, de la pobresa i de l’emigració i afirmant que no es pot abusar de la terra ni de la seva “ma d’obra”, que és el ser humà, al mode de la cultura del usar i llençar. I per això hi ha necessitat d’un canvi cultural que porti a tenir cura del planeta i dels seus habitants. El Papa, inspirant-se en sant Francesc d’Assís, com exemple de pobres i vulnerables i també dels amants de la natura i del medi ambient, reuneix els elements de l’ecologia d’una manera integrada per aconseguir una veritable conservació de la terra, per damunt dels interessos econòmics particulars, que només miren els beneficis. Diu que el plorar de l’home i de la terra van de la mà, i per això dóna forma moral a la responsabilitat compartida en la cura de la creació i en el millor ús dels recursos naturals, recercant una ecologia integral. De fet no podem dir que estimem Déu, si no tenim cura del que ell ha creat. El Papa porta l’esperit de conversió ecològica moral que deia Benet XVI, al terreny pràctic. Diu que per afrontar el canvi climàtic, cal afrontar la cultura del consum que està en el cor mateix de la crisi ecològica. I el paper de l’Església és fonamental, perquè amb la Laudato si sembra l’esperança d’un canvi espiritual i de consum sostenible en les persones. El papa critica l’antropocentrisme que ho posa tot al servei dels interessos econòmics i de mercat que regulen la natura, i insta a una conversió positiva de l’home i del sistema econòmic. I en això, tots hi hem de fer la nostra aportació, perquè ens afecta a tots. La responsabilitat major certament la tenen els polítics, tot i que confrontada pels que cerquen interessos a curt termini. D’aquí la importància de l’acció de les ONGs i de la societat civil. Doncs la nova agenda mundial és una agenda universal que ens compromet a tots en els mateixos objectius. Es tracta d’unir els esforços de tots els països i de tots els ciutadans per acabar amb la pobresa i aconseguir un desenvolupament sostenible, que no deixi ningú enrere. Per això no hem d’abaixar la guàrdia si volem un desenvolupament humà i sostenible, i l’enfortiment dels principis de justícia, dels drets humans i de la llibertat.
