jueves, 3 de noviembre de 2016


INCOHERÈNCIA

 

           Cada dia que passa, veiem que en el nostre món hi ha molta incoherència i contradicció, com és dir la de dir una cosa i fer-ne la seva contrària. Per exemple, si hom es declara vegetarià, no pot menjar-se cada dos per tres un entrecot de vedella, perquè ningú no creuria que és vegetarià. Hi ha gent important, inclús d’aquella que abans em dèiem “de comunió diària” -que era com una mena de garantía d’honradesa i profunds sentiments religiosos-, que no l‘importa que a la frontera amb el Marroc hi hagi unes barreres plenes de concertines per evitar l’entrada de les persones desesperades que fugen dels seus països a causa de la guerra o de la misèria, al·legant que el mal que poden fer és lleu, però segur que no deixaria que hi passessin els seus fills o nets, ni les persones que estima. Ni tampoc estaria tranquil si les veiés anar en barques neumàtiques repletes de gent i amb moltes probabilitats d’enfonsar-se. No es pot ser cristià i alhora afirmar que no es pot deixar que vinguin persones que fugen de la guerra. Sinó, seriem com el vegetarià, que menja carn. Es a dir d’una incoherència i contradicció flagrants, entre el que es diu i el que es fa. I tots sabem, que quan els fets desmenteixen els paraules, aquestes es tornen increïbles.

        Tot plegat, sembla que han desaparegut els valors europeus i humanitaris, dels quals tanta gala en fèiem abans, doncs es violen els drets humans i els tractats internacionals en matèria d’asil polític. Europa encarrega a Turquia perquè, a canvi de diners i de facilitats per a poder entrar a formar part de l’Unió Europea, no deixi entrar els refugiats i immigrants a Europa, els quals viuen en camps de refugiats sense casa ni sense les més elementals mesures d’higiene, sanitat i cultura, mentre que els nostres dirigents dormen en hotels de cinc estrelles. Menys mal que al costat dels refugiats hi ha molts voluntaris que els ajuden tant com poden. Ara que les històries personals de patiment que han vist o els han contat, algun dia ens avergonyiran, com ens avergonyeixen els crims del nazisme, salvades les distàncies. Tenim por a perdre la nostra comoditat i el nostre estat de benestar, ja molt esquerdat. Però la nostra fe cristiana proclama el manament de l’amor, que no és només un sentiment, sinó que comporta una determinada conducta. Sinó entraríem en la “globalització de la indiferència” que denuncià al Papa a Lesbos. Perquè els cristians no podem restar indiferents a tant dolor, i per això hem de lluitar contra la indiferència i les mesures burocràtiques que impedeixen l’acolliment dels immigrants. Hem d’obrir els ulls a tots els sofriments humans i desempallegar-nos de la insensibilitat que ens fa menys humans, menys germans i menys cristians.

           

DOCUMENTACIÓN DE VILAJOIOSA (Siglo XIV)

          En mi última visita al Archivo Histórico Nacional, de Madrid, encontré, entre los papeles de la Orden Militar de Santiago, a la que perteneció Villajoyosa, los documentos siguientes: 1. Una carta del rey Jaime I al intendente del Reino de Valencia para que activara el pleito que había entre Artal de Huerta, comendador de Montalbán, con Manuel de Entenza, que no quería pagarle 2.000 dineros? de la renta de Villajoyosa, Villajoyosa, 12 de marzo de 1321 (Copia del siglo XVIII), (AHN, OM, Carp. 207, núm. 78). 2. Se trata de un documento fechado en Montalbán el 28 de noviembre de 1327, por el cual el rey Alfonso IV de Aragón concede a los vasallos de Vidal de Villanueva, comendador mayor de Montalbán, de los lugares de Orcheta y Villajoyosa para que puedan comerciar libremente en los puertos y playas y costa marítima durante la vida del dicho comendador (AHN, OM, Carp. 246, núm. 5). 3. Es un privilegio de Alfonso IV de Aragón, dado en Montalbán en la misma fecha que el anterior (28-11-1327), por el cual concede la jurisdicción omnímoda, criminal y mero mixto imperio a Vidal de Villanueva durante la vida de éste, sobre los lugares de Orcheta y Villajoyosa, que pertenecían a la Orden de Santiago. (AHN, OM, Carp. 246, núm. 6). 4. Otro documento del mismo monarca, dado en Lérida el 6 de setiembre de 1333, en el cual asegura que no ha revocado la jurisdicción civil y criminal de Orcheta y Villajoyosa, que dio a Vidal de Villanueva (AHN, OM, Carp. 246, núm. 7) (Estos tres últimos documentos no son originales, sino copias autorizadas de ellos hechas en Barcelona en 1758). 5. Hay otro documento que describe la encomienda de Orcheta, hecho por su administrador Luis Ferrer y Cardona y fechado en Orcheta el 28 de mayo de 1631 (AHN, OM, Carp. 246, núm. 8). 6. Sigue otro documento que contiene la descripción de la encomienda de Orcheta hecha ahora por el comendador Jerónimo Ferrer Milán en 1633 (AHN, OM, Carp. 246, núm. 9), de cuyo documento haya también una copia autorizada hecha en 1753. (AHN, OM, Carp. 246, núm. 10). 7. Finalmente, otro documento, sobre pergamino, que refiere la sentencia dada por Roma en el pleito litigado por el arzobispo de Valencia contra el Comendador Mayor de Montalbán, a causa de los diezmos de Museros, Villajoyosa, Orcheta, Drapia, Aña y Enguera, de la cual apeló el comendador en 1366 (AHN, OM, Carp. 207, núm. 113).