LAÏCITZACIÓ NADALENCA

              Ja fa alguns anys que en les llums nadalenques que il·luminen les ciutats no s’hi veu cap vestigi religiós, com ara “Bon Nadal” –potser només Bones Festes- que ens recordi que celebrem el naixement de Jesús. I tot per mor d’una neutralitat aconfessional, que ha substituït l’estrella de Betlem, els arbres nadalencs i les corones del Reis Mags, per dibuixos geomètrics, tan neutres i inexpressius, que com diuen a Castella “lo mismo sirven para un roto que para un descosido”, ja que de fet serveixen per Nadal i per Carnaval. Abans el progrés era cercar, inventar o fer coses noves, ara és mirar enrere, a la simbologia pagana de l’equinocci d’hivern o de les festes dionisíaques del vi, superades pel cristianisme fa més de dos mil anys.

           Però aquest canvi no és neutral ni ocasional. Primer es canvien els noms de les efemèrides per anar canviant el seu significat original, així del Nadal en diuen les” festes d’hivern”, de la setmana santa les “festes de primavera”, el pont de la Puríssima pel pont de la Constitució. Tot es va globalitzant, com les festes de sortida i entrada d’Any, la de Hallowenn, els carnavals, i sempre en detriment de les celebracions religioses, que es van transformant en llargs cap de setmana, per anar a esquiar o a la platja o a fer turisme rural, però quasi sempre anant cadascú de la família pel seu costat.

          Ara el pessebre amb el naixement de Jesús, ha estat substituït pel Pare Noel i els Reis Mags,  les “misses del Gall” es fan entre 7 i 9 de la tarda -jo encara la celebro a les 12 de la nit, començant amb el cant: “les dotze van tocant”- i no perquè els galls hagin canviat la seva hora d’alçar-se, sinó per no trastocar els sopars. Per cert, molts dels quals pel seu preu desorbitat són totalment oposats al sentit cristià del Nadal, que és compartir taula, regals, etc. amb els més propers i pobres. Ara ja no surten segells commemoratius del Nadal, que reproduïen autèntiques obres d’art nadalenques. Als col·legis ja no es fa el pessebre i quasi no es canten nadales tradicionals, s’estalvia la il·luminació dels naixements, de l’arbre de Nadal, i de les esglésies. I si encara es fan grans cavalcades de reis, és pel interès comercial i dels infants. Davant d’aquesta laïcització galopant, la nostra societat no fa res, deixa perdre les seves tradicions cristianes, dominats com estem políticament pels interessos electorals de les minories i els grups de pressió, sobretot econòmics i ideològics. Cap a on anem? Qui ho sap? Ara que històricament tot torna, si bé no de la mateixa manera, encara que molts ja no ho podrem veure. Amb tot, desitjo que tothom tingui un bon Nadal i un venturós any nou, ple de salut i goig.

CORRECTE I NO CORRECTE

            Cada cultura estableix generalment el que s’ha de fer i el que s’ha d’evitar. Hi ha comportaments freqüentment negatius, que tothom els té per dolents. I no es casualitat que el robatori, l’assassinat, la mentida i l’adulteri estiguin entre els pecats prohibits en els deu manaments donats per Déu a Moisès per al poble d’Israel. Però en aquestes lleis no hi ha res particularment jueu o cristià. Són lleis universals. Alguns diuen que no hi ha normes universals, però la llei natural és universal, està impresa en el cor de tots els humans, té la seva correlació en la llei de la natura que governa totes les criatures per força, com en els animals l’ instint. Per a sant Pau els ser humà coneix d’una manera natural el que és correcte del que no ho és. A més, la gent ha manifestat en tot lloc i temps la seva admiració per les virtuts i el seu avorriment del vicis. La llei natural és verificable en la creació. Per això hi ha una mena de “religió natural” accessible a tots. Però quan una persona ignora o refusa Déu, sol fer coses objectivament equivocades. Feuerbach deia que eren els humans qui havien inventat Déu, perquè necessitaven suport i consol. Així, Déu seria un substitutiu de la raó, una projecció dels desigs irracionals de l’home davant la perspectiva d’una mort inevitable. Però com deia Dostoyevsky: “Si Déu no existeix, tot m’està permès”. I així els ideòlegs de l’ateisme fabricaren primer la denominada “mort de Déu” i es comportaren com si això fos una veritat absolutament contrastada. Desobeïren la llei natural i això els tancà les vies racionals per a conèixer Déu. Ara que si els humans haguéssim d’inventar-nos un Déu, mai hauríem inventat el Déu del cristianisme, perquè resulta massa exigent, i a més es totpoderós i omnipresent, de manera que no hi ha lloc on poder-nos amagar del mateix, ni tant sols en la nostra imaginació. La història recent de l’ateisme fa del segle XX una crònica horrible de guerres, massacres i genocidis, des dels nazistes alemanys als comunistes de Xina, Cambodja i Rússia. I això sempre passa quan la humanitat oblida Déu. Per alguns però, el problema del mal els sembla la prova irrebatible de la no existència de Déu. Tanmateix negant l’existència de Déu no solucionem el problema del mal. Sense Déu tot es converteix en una indiferència moral o en una mera preferència humana. Però Déu no creà el mal, perquè el mal físic o moral no existeix en sí mateix, només és privació del bé contrari, com la malaltia, que és falta de salut i la mentida, manca de veritat. Déu ens creà lliures, perquè sense llibertat no podríem estimar Déu, doncs l’autèntic amor mai no pot ser forçat. Però també per la llibertat tenim la possibilitat de fer el mal.