El blog del Padre Ernesto

CORRECTE I NO CORRECTE

            Cada cultura estableix generalment el que s’ha de fer i el que s’ha d’evitar. Hi ha comportaments freqüentment negatius, que tothom els té per dolents. I no es casualitat que el robatori, l’assassinat, la mentida i l’adulteri estiguin entre els pecats prohibits en els deu manaments donats per Déu a Moisès per al poble d’Israel. Però en aquestes lleis no hi ha res particularment jueu o cristià. Són lleis universals. Alguns diuen que no hi ha normes universals, però la llei natural és universal, està impresa en el cor de tots els humans, té la seva correlació en la llei de la natura que governa totes les criatures per força, com en els animals l’ instint. Per a sant Pau els ser humà coneix d’una manera natural el que és correcte del que no ho és. A més, la gent ha manifestat en tot lloc i temps la seva admiració per les virtuts i el seu avorriment del vicis. La llei natural és verificable en la creació. Per això hi ha una mena de “religió natural” accessible a tots. Però quan una persona ignora o refusa Déu, sol fer coses objectivament equivocades. Feuerbach deia que eren els humans qui havien inventat Déu, perquè necessitaven suport i consol. Així, Déu seria un substitutiu de la raó, una projecció dels desigs irracionals de l’home davant la perspectiva d’una mort inevitable. Però com deia Dostoyevsky: “Si Déu no existeix, tot m’està permès”. I així els ideòlegs de l’ateisme fabricaren primer la denominada “mort de Déu” i es comportaren com si això fos una veritat absolutament contrastada. Desobeïren la llei natural i això els tancà les vies racionals per a conèixer Déu. Ara que si els humans haguéssim d’inventar-nos un Déu, mai hauríem inventat el Déu del cristianisme, perquè resulta massa exigent, i a més es totpoderós i omnipresent, de manera que no hi ha lloc on poder-nos amagar del mateix, ni tant sols en la nostra imaginació. La història recent de l’ateisme fa del segle XX una crònica horrible de guerres, massacres i genocidis, des dels nazistes alemanys als comunistes de Xina, Cambodja i Rússia. I això sempre passa quan la humanitat oblida Déu. Per alguns però, el problema del mal els sembla la prova irrebatible de la no existència de Déu. Tanmateix negant l’existència de Déu no solucionem el problema del mal. Sense Déu tot es converteix en una indiferència moral o en una mera preferència humana. Però Déu no creà el mal, perquè el mal físic o moral no existeix en sí mateix, només és privació del bé contrari, com la malaltia, que és falta de salut i la mentida, manca de veritat. Déu ens creà lliures, perquè sense llibertat no podríem estimar Déu, doncs l’autèntic amor mai no pot ser forçat. Però també per la llibertat tenim la possibilitat de fer el mal.