El MISTERI DE L’HOMOSEXUALITAT
Com es sabut, l’homosexualitat
no es manifesta només en la libido, sinó també en la percepció sensible de la
manera de ser davant d’un mateix i davant de l’altre, i de les persones del
mateix sexe i diferent sexe. Per a Freud l’homosexualitat és un fenomen
complex, depenent també de la seva modalitat, perquè hi ha homosexuals
absoluts, els hermafrodites i els ocasionals, degut a la seva situació
propícia, com els que van a la guerra o estan a la presó on l’absència de dones
és pregona. Freud deia que hi havia una homosexualitat congènita i una altra
adquirida. Però la sexualitat, com diu el professor Ignasi Fuster: “té un
caràcter de do i de misteri, i com a tal és indisponible”. Per això no és cert,
com diuen ara, que l’homosexualitat és una opció personal. No es tracta de cap
opció, sinó que hom ha nascut així, sense culpa ni mèrit certament, i s’accepta
tal com és o no, i si vol i pot canvia de sexe. Ara que si només es considera
com una situació donada per la naturalesa, els defensors de la llei natural,
l’haurien de valorar com a positiva, per no anar contra la disposició del
Creador, que en termes bíblics del Gènesi, tot ho ha fet bé. El professor
Ulrich diu que l’arrel de l’homosexualisme és un hermafroditisme psíquic, és a
dir, l’home que se sent dona busca l’home, i la dona que se sent home busca la
dona. Però hi ha homosexuals psíquicament ben virils i lesbianes manifestament
femenines. Per això, l’homosexualitat seria una positiva i intensa
autovaloració del propi subjecte, que
projectaria sobre les persones del mateix sexe, la qual cosa faria
minvar l’atracció per al sexe oposat. Per tant, l’homosexualitat seria una
forma de relació significativament intensa cap al mateix sexe. Ara que tots
tenim una part masculina i altra femenina, per això l’homosexualitat comprèn de
manera privilegiada el sexe femení, perquè capta el seu aspecte masculí. I el
lesbianisme entén molt bé el sexe masculí, perquè capta la seva manifestació
femenina. De fet, la persona homosexual i la lesbiana tenen una gran
sensibilitat envers el misteri de la pròpia sexualitat i la de l’altre
sexe. A més, cal tenir en compte també,
que la sexualitat, en el seu aspecte biològic, psicològic i racional, és una
dimensió marcada per una certa indefinició. Per tant, sembla que hi ha un
factor genètic condicionant de la tendència, que influeix en la sensibilitat i
en la racionalitat, i un factor sociocultural, que fixa la tendència. Però fins
avui no hi ha una explicació satisfactòria de la gènesis de la inversió sexual,
i per això aquesta és una qüestió tant debatuda. Ara que ningú mai no podrà ser
justament jutjat ni punit pel que és, ni pel que sent o pel que pensa, però sí
pel que fa, diu o escriu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario