miércoles, 21 de diciembre de 2016


El MISTERI DE L’HOMOSEXUALITAT
 

                Com es sabut, l’homosexualitat no es manifesta només en la libido, sinó també en la percepció sensible de la manera de ser davant d’un mateix i davant de l’altre, i de les persones del mateix sexe i diferent sexe. Per a Freud l’homosexualitat és un fenomen complex, depenent també de la seva modalitat, perquè hi ha homosexuals absoluts, els hermafrodites i els ocasionals, degut a la seva situació propícia, com els que van a la guerra o estan a la presó on l’absència de dones és pregona. Freud deia que hi havia una homosexualitat congènita i una altra adquirida. Però la sexualitat, com diu el professor Ignasi Fuster: “té un caràcter de do i de misteri, i com a tal és indisponible”. Per això no és cert, com diuen ara, que l’homosexualitat és una opció personal. No es tracta de cap opció, sinó que hom ha nascut així, sense culpa ni mèrit certament, i s’accepta tal com és o no, i si vol i pot canvia de sexe. Ara que si només es considera com una situació donada per la naturalesa, els defensors de la llei natural, l’haurien de valorar com a positiva, per no anar contra la disposició del Creador, que en termes bíblics del Gènesi, tot ho ha fet bé. El professor Ulrich diu que l’arrel de l’homosexualisme és un hermafroditisme psíquic, és a dir, l’home que se sent dona busca l’home, i la dona que se sent home busca la dona. Però hi ha homosexuals psíquicament ben virils i lesbianes manifestament femenines. Per això, l’homosexualitat seria una positiva i intensa autovaloració del propi subjecte, que  projectaria sobre les persones del mateix sexe, la qual cosa faria minvar l’atracció per al sexe oposat. Per tant, l’homosexualitat seria una forma de relació significativament intensa cap al mateix sexe. Ara que tots tenim una part masculina i altra femenina, per això l’homosexualitat comprèn de manera privilegiada el sexe femení, perquè capta el seu aspecte masculí. I el lesbianisme entén molt bé el sexe masculí, perquè capta la seva manifestació femenina. De fet, la persona homosexual i la lesbiana tenen una gran sensibilitat envers el misteri de la pròpia sexualitat i la de l’altre sexe.  A més, cal tenir en compte també, que la sexualitat, en el seu aspecte biològic, psicològic i racional, és una dimensió marcada per una certa indefinició. Per tant, sembla que hi ha un factor genètic condicionant de la tendència, que influeix en la sensibilitat i en la racionalitat, i un factor sociocultural, que fixa la tendència. Però fins avui no hi ha una explicació satisfactòria de la gènesis de la inversió sexual, i per això aquesta és una qüestió tant debatuda. Ara que ningú mai no podrà ser justament jutjat ni punit pel que és, ni pel que sent o pel que pensa, però sí pel que fa, diu o escriu.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario