El blog del Padre Ernesto

FRIVOLITAT TELEVISIVA Actualment hi ha una munió de persones frívoles i força gent sense ofici conegut, que arrossega darrere seu periodistes i càmeres. Són gent light que formen part de la galeria dels personatges frívols, que es regeixen pel relativisme moral, i que sembla que tractin d’omplir el seu temps amb espectacles insubstancials. I és que avui dia, a cap casa no hi falta mai la televisió. La gent, quan torna a casa es posa davant del televisor i amb el comandament a distància passa d’un canal a l’altre perquè vol saber-ho tot, però de fet sense prendre part en res. S’enganxa a les telenovel•les que la traslladen a mons fantàstics, d’homes i dones joves, alts i d’ulls blaus, sobre els quals projecta les il•lusions que té dintre seu, viatjant sobre les ales de la fantasia, per escapar dels problemes que té, tot pretenent ser protagonista de històries que no són les seves. I no sap apartar-se d’aquell món irreal, que l’entreté i narcotitza, fent-li oblidar que molts d’aquests programes es fan només per a guanyar audiència, i quan aquesta s’ha guanyat, es vénen als anunciants de productes. D’aquí ve la gran necessitat d’enganxar la gent al televisor. A més hi ha programes televisius que tracten d’intimitats inconfessables, tertúlies que debaten si hi va haver sexe entre un personatge i l’altre, parelles que s’ajunten i desajunten, com es pentinen i vesteixen els seus rivals, etc. Es critica, murmura o testimonia falsedats alienes, perquè hi ha gent, que porta en el seu ADN la curiositat per saber de vides alienes. També hi ha moltes vides buides que miren d’omplir-se de les coses que s’exhibeixen públicament i sense pudor. I tot per augmentar els guanys d’emissores i comerciants. Avui dia la cosa ha pres proporcions tan gegantines, que molts es dediquen purament a la recerca de rumors, a la cacera de casaments, escàndols i festes de societat, que després vénen i publiquen frívolament amb un torrent de verbositat insubstancial. També hi ha gent que vol sortir als mitjans de comunicació només per ser famosa, tot i que ningú no sap quins mèrits tenen per a sortir-hi, ni en què beneficia a la societat la seva aparició. Es un indici més de la degeneració social i per això hi hauria d’haver una mena de cordó sanitari per impedir el contagi en d’altres. ¿És possible que molta gent no tingui altre feina que devorar pàgines i més pàgines sobre el color dels vestits o barrets d’un casament o les intimitats d’una persona famosa? Això hauria de ser una vergonya col•lectiva i si no reaccionem a temps amb una actitud bel•ligerant ens precipitarem en l’abisme de la frivolitat, perquè sovint interessa més el casament o el divorci d’una artista, que la ciència, la literatura, la ecologia, etc.