El blog del Padre Ernesto

SANT BENET PATRÓ D’EUROPA

           El beat papa Pau VI, el 24 d’octubre de 1964, va declarar sant Benet abat, patró d’Europa. Benet va néixer a Núrsia (Itàlia) cap a l’any 480 i morí a Montecassino el 547. Després d’una experiència d’estudis a Roma i de vida ermitana, fundà a Subiaco dotze monestirs i va resumir l’experiència monàstica anterior, en la seva Regula monachorum (regla del monjos) que adaptà la vida monàstica a les circumstàncies de la seva època i que tingué tan d’èxit a Itàlia i després a França i Espanya i arreu d’Europa. Amb els instruments de la regla, la creu i l’arada, els seus monjos implantaren els valors de la fe, cultura, litúrgia, lectio divina i treball (ora et labora), sota el lema de la pau (pax). I així, mercès als seus monestirs, Europa es va civilitzar, cristianitzar i conservà la cultura clàssica antiga. Fins al punt, que la història d’Europa, sense la presència, influència i irradiació dels monestirs benedictins no seria comprensible ni tampoc la de Catalunya, on hi hagué gran nombre de monestirs benedictins masculins fins el 1835, com ara: Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Roda, Sant Pere de Galligants, Amer, Breda, Ripoll, Montserrat, San Llorenç del Mont, sant Pau del Camp, sense oblidar els cistercencs de Poblet i Santes Creus i els tres de benedictines de Sant Pere de les Puelles i Santa Clara de Barcelona, i el de Sant Daniel de Girona, i els cistercencs de Vallbona de les Monges i Valldonzella.

            El papa Pau VI deia en la seva carta que la regla de sant Benet encara era important per al nostre món assedegat de pau i de valors perennes. Precisament la set de vida personal és la que conserva actual l’ideal monàstic benedictí com un valor. El papa presentava sant Benet com “el missatger de pau, realitzador d’unió, mestre de civilització, herald de la religió de Crist i fundador de la vida monàstica a Occident”. En efecte, fruit de la seva experiència i mestratge espiritual, la seva regla ens ofereix un camí espiritual ple de vida, de saviesa cristiana i fa dels seus monestirs escoles del servei diví, de la caritat, de la humilitat i de fraternitat comunitària.