El blog del Padre Ernesto

RAUXA POLÍTICA

         Ja se sap que en temps d’eleccions abunda més la rauxa que el seny, des d’aquella dirigent d’un partit conservador, que no volia en el seu partit cap antiavortista, fins el Govern autonòmic d’Andalusia, que intentà expropiar la catedral-mesquita de Còrdova a fi de donar satisfacció els musulmans que la van bastir, callant però que van aterrar la catedral cristiana anterior, que hi havia al mateix lloc, i contra els cristians que la respectaren i que l’han conservat fins ara després d’alguns segles, amb el pretext de que no estava degudament enregistrada com a propietat de l’Església Catòlica. Altre dirigent d’un partit emergent va assegurar que si guanyava les eleccions expropiaria la Giralda de Sevilla i en trauria les campanes per a desvincular-la de l’Església Catòlica, i que acabaria amb les processons de setmana santa, perquè envaïen l’espai públic, com si les manifestacions de tota mena, carnaval, etc. no envaïssin també l’espai públic. Un altre partit d’esquerra, que de tant en surt amb la cançó enfadosa de que denunciarà els acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu, diu suprimirà el finançament dels col·legis concertats i els suposats beneficis fiscals de l’església catòlica, que són els mateixos que tenen totes les organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, com ara els partits polítics, les institucions docents i culturals, etc.

        I a més, la classe política que des de cert temps ençà té gran preocupació per acabar amb la violència en els camps de futbol, sancionarà el que insulti un altre amb males paraules o mofant-se de les aficions rivals, però no impedirà el renec contra                        els símbols religiosos catòlics, que si fossin els d’altres religions segur que serien punits per les lleis com atemptats contra els drets de les minories, com per raó de raça, sexe, etc. que aleshores farien mocions i plens extraordinaris en ajuntaments i manifestacions pel carrer. Però ningú diu res del continuat genocidi o holocaust planificat en països d’Àsia i d’Àfrica contra els cristians d’aquelles terres. Ningú alça la veu per aquestes massacres, ni governs, ni governats. Tots mut i a la gàbia. Ah, si fos només un periodista, baixaria cel i terra. I si es denuncien aquestes matances que sovint són perpetrades per terroristes de grups islàmics extremistes, aleshores es demana extremar la prudència, per no cultivar la islamofòbia...Per a què seguir? Estem en un món esquizofrènic. Per segons què, qui i com es posa al crit al cel i segons per a qui i per a què i per a on, es guarda el silenci més pregon, que al cap i la fi es senyal de covardia, hipocresia i manca de coherència, entre el que es pensa i el que es diu i sobre tot entre el que es diu i el que es fa.