El blog del Padre Ernesto

CREIXEMENT HUMÀ Vivim en una societat consumista, en la qual treballem per a guanyar diners i així poder comprar, i quan ens quedem sense diners ens endeutem per a poder seguir comprant més. Això és el que interessa avui dia i no pas desenvolupar totes les capacitats de la persona. El creixement humà es limita a tenir cura d’aquelles capacitats que permeten treballar i guanyar molt, i si és possible ràpidament i sense gaire esforç ni escrúpols si mirem la corrupció existent sobre tot en la política i en la economia. I aquesta actitud esvaeix tota mena d‘ideal de gratuïtat, de creure que Déu és el pare de tots i per tant tots som germans i hem de ser solidaris. Es la cultura del individualisme a ultrança, en el qual el valor suprem és el diner. Només ens interessa l’ara i aquí, perquè tot acaba en aquest món i per això hem de procurar gaudir el màxim possible, peti qui peti. Però l’individualisme empobreix la persona, perquè essent aquesta composta de matèria i d’esperit, només mira de satisfer les seves necessitats materials –fins i tot la propaganda apel•la als instints més animals del ser humà, com el menjar i el sexe-, oblidant del tot les necessitats espirituals. Gastem i dejunem molt per a conservar la salut del cos, però no fem quasi res per a la salut de l’ànima. I aquest individualisme fa que els rics siguin cada dia més rics i els pobres més pobres, perquè l’enriquiment d’un país és mesura desgraciadament pel PIB i no per la humanització, ni la fraternitat universal. A més, no hi ha cap veritat, ni bé, ni lleis absolutes sinó segons convingui al moment i al interès d’institucions i persones concretes, i així, el que avui és delicte, demà pot ser reconegut com un dret. I el que pot ser veritat i un bé per a mi, potser que sigui una mentida o un mal per a un altre, com la droga, que per a uns és dolenta i per a d’altres bona. Molta gent pensa: No hi ha Déu, ni consciencia, la meva norma de conducta és el que jo vull i el que jo vull res ni ningú no ho pot prohibir. Però la persona, sense els altres, sense Déu, sense les lleis que regeixen el món y la convivència, s’empobreix i destrueix, perquè la llibertat ben entesa no està en fer el que hom vol, sinó en poder elegir el que ajuda la persona. I en virtut d’aquesta llei de llibertat, no es pensa en els altres, es trenca el compromís matrimonial, sense mirar les conseqüències sobre els altres, la paraula donada ni la signatura no valen res, etc. I el llibertinatge ens allunya dels camí de la construcció de les nostres vides, quan elegim altres camins, com el robatori, l’assassinat, la droga, l’eutanàsia, la injustícia, la bruixeria, les cartes del tarot...Perquè si no arribem a ser el que hem de ser, de res ens serveix el viure.