El blog del Padre Ernesto

I DÉU EN EL RECORD Davant dels brots d’islamofòbia sorgits ran dels assassinats dels membres de la redacció de la revista Charli Hebdo, arreu d’Europa hi ha hagut un debat, especialment a França sobre la llibertat d’expressió i la seguretat ciutadana. Però justament el mateix dia del atemptat, Michel Houellebecq, el novel•lista més llegit de l’última dècada presentava la seva novel•la Soumission, de la qual ja ha venut més de 200.000 exemplars, on presenta un escenari de futur de l’any 2022 com un món sense arrelaments, ni valors morals, ni atributs ètics, en el qual es mou el seu protagonista, professor d’Universitat, que es fa musulmà i d’un partit polític islàmic, que guanya les eleccions i és elegit president de la República Francesa. Aquesta projecció de futur ha irritat molts francesos, que acusen aquesta novel•la d’incitar a l’odi contra els musulmans, perquè l’autor imagina les dones obligades posar-se túniques sobre els seus vestits occidentals i que empeses per les advertències públiques abandonen el mercat laboral, i en conseqüència, baixa el nombre d’aturats, desapareix la violència urbana i les universitats es tornen islàmiques. I quan li pregunten per què escrigué aquesta novel•la diu que perquè el seu ateisme començava a ser insostenible. I que darrera la polèmica i el debat davant l’escenari públic descrit en la seva novel•la, hi ha la lectura de que “existeix realment la necessitat de Déu, i que el retorn a la religió no és un simple eslògan sinó una realitat clarament ascendent”. Fins hi tot pensa, que s’inventarà una religió nova i futurista a partir de l’abominació de tot el que es considera sagrat. També diu que després de llegir l’Alcorà descobrí que era millor del que es pensava i que els jihadistes són mals musulmans, perquè la guerra santa d’agressió en principi no hi és autoritzada, però sí la predicació i el proselitisme. I diu encara, que “l’home cerca en la submissió a la religió la seguretat que la llibertat li nega”. Parla també de l’apropament a la fe, del gran paper que la religió està cridada a jugar en un escenari on el retorn al credo o la conversió serà quelcom significatiu. Però també diu que la gent no es converteix per raons socials, sinó per raons més profundes, tot denunciant que “el catolicisme certament ha estat mes o menys marginat a França. I que el ser humà sent la necessitat de creure en Déu”, a pesar de tots els laïcismes ideològics excloents, que són els que insensiblement van creant el camp de cultiu dels fonamentalismes més ferotges. I nosaltres ens preguntem: aquest escenari que presenta l’autor a Soumission és només pura imaginació o visió de futur? El temps serà qui –com sempre- donarà la raó al seu autor, o no