El blog del Padre Ernesto

LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ L’islam està condicionat per les diferents situacions polítiques, els enfrontaments entre sunnites i xiïtes, la no acceptació dels drets humans i les relacions entre fe i política i entre raó científica i raó religiosa. I com que Europa camina cap a un silenci social de Déu i a l’exclusió pública de la fe, mai no podrà viure en pau amb l’islam, perquè aquest és profundament religiós. A més, Europa ha d’evitar identificar increença amb modernitat, i l’islam la violència com a resposta vàlida. Per això, tant l’increença com el fonamentalisme són dos termes mortals. Europa, que oculta els seus orígens cristians i ha fracassat en el camí de la multiculturalitat, no té capacitat per a dialogar amb el islam, a qui no respecta i a més humilia, tot i que aquest, en algunes coses, com ara en l’oració i en la consciència de pertànyer a una gran comunitat de fe, ens pot donar lliçons. Però els musulmans han d’acceptar la universalitat dels drets humans i reconèixer als ciutadans de Europa en els seus països, la mateixa llibertat que els concedeixen aquí per a practicar la religió i bastir llocs de culte. El dret de les Nacions Unides permet legalment blasfemar o caricaturitzar qualsevol religió, però això mai no serà moralment acceptable, sobre tot perquè es pot convertir en una incitació a l'odi per part dels afectats, molestos perquè els han tocat el mes sagrat de la seva fe. I si aquests s’hi tornen, el qui ofengui haurà de recordar aquell refrany castellà que diu: Donde las dan las toman i callar es bueno. Perquè els joves musulmans europeus, que sovint no se senten ni d’aquí de d’Orient, davant la pèrdua de la pròpia identitat i la manca del treball cultural efectiu d’integració en les societats europees d’acolliment, només els queda cercar una identitat substitutiva, que sovint és violenta. Certament que la llibertat d’expressió és un dels valors de la nostra democràcia, però emparar sota el seu mantell insults i desqualificacions això és una altra cosa. I el més curiós del cas és, que està prohibit fer mofa del color, de la raça, etc..i penats els insults racistes als estadis, el comportaments homòfons, la negació de l’holocaust...però no riure’s de les legítimes creences de milions de persones. I és que l’orgull intel•lectual del nostre primer món ens encega. Per això, en el dilema entre llibertat i seguretat, s’haurà de cedir una mica de cada cosa, perquè no canviar res, no arranja absolutament res. Hem d’anar cap a l’educació en valors comuns, si volem integrar en la nostra societat europea els immigrants de conviccions religioses molt arrelades, i no ens en sortirem, si la laïcitat es presenta com enemiga de qualsevol religió.