El blog del Padre Ernesto

LA LLEI WERT Ja fa temps que es discuteix la reforma universitària del ministre Wert, especialment sobre la durada dels graus universitaris que poden quedar reduïts a tres anys i els màsters ampliables a dos. Sobre aquest tema hi ha contràries opinions, des dels que denuncien la seva inoportunitat, perquè no s’ha acabat d’implantar el pla d'estudis de Bolonya i per tant encara no se n’ha pogut fer-ne la seva valoració, fins a d’altres que tenen por de que es perdin els coneixements més globals o diuen que no es positiu que en unes universitats els graus siguin de quatre anys i en d’altres de tres. Però la reforma Wert dóna llibertat d’elecció a cada universitat, com a d’altres països europeus, que normalment el primer títol universitari s’assoleix en tres anys, igualment que a les universitats eclesiàstiques, a las quals per això no afecta la llei Wert. Val a dir que deixant a part les demagògies i les idiologies polítiques, sembla que en general el sistema serà més econòmic pels que volen acabar el grau i trobar un lloc de treball, perquè s’estalviaran el pagament d’un curs, però per als que optin pel postgrau els serà més car, tot i que el sistema (3+2) beneficiarà la qualitat de la seva formació professional. Amb tot, hi ha universitats que seguiran amb els quatre cursos de grau i d’altres n’acceptaran tres, perquè els semblen suficients per a una formació genèrica. En tot cas, aquesta reforma ajudarà a la millor convergència amb la resta de les universitats europees i a ampliar les possibilitats de completar la formació de postgrau amb màsters de dos cursos, com passa a la majoria de les Universitats dels països europeus, que ja compten amb aquesta flexibilització en la duració dels graus. El mal serà que hi haurà autonomies que no augmentaran la inversió en educació superior, ja que les entitats públiques ajuden més a finançar els graus, que no pas les especialitzacions. La qual cosa suposarà carregar sobre els estudiants i llurs famílies més costos, si no hi ha un sistema de beques que els ho compensi. Certament que la duració dels estudis és un tema de molta transcendència, i per això creiem que hi hauria d’haver un major consens entre les forces polítiques, s’hauria d’escoltar més els experts universitaris, elevar el nivell d’exigència dels professors, evitar la proliferació de Universitats amb pocs alumnes –tenim 50 universitats públiques i 32 de privades-, ajudar als estudiants amb capacitat contrastada però sense recursos, fer compatible per al professor la docència i la investigació, sotmetre les Universitats a una avaluació continua i donar-les els recursos necessaris. En fi, veurem d’ací uns anys si l’experiència donarà o no la raó a la reforma Wert. Perquè l’experiència és mare de la ciència.