El blog del Padre Ernesto

ELS POLÍTICS PLOREN

              Abans la gent no plorava en públic, sinó era  per alguna mort o desgràcia. Ara la gent plora quan veu per televisió alguna cosa que l’emociona, com ara alguns que es retroben després molts anys. També ploren -és un dir- els polítics, sobre tot dels dos gran partits, perquè amb la pujada de Podemos veuen que el bipartidisme en el qual fins ara hem viscut se’n va a l’aigua, perquè els nous moviments volen acabar amb la classe dominant i perquè proposen mesures de sentit comú, que molts aplaudeixen i d’altres temen o consideren impossibles. Per això ara, tots els partits polítics busquen algun jove professor espavilat, i si pot ser pentinat amb cueta, per a presentar-lo com a candidat de la renovació que reclamen els ciutadans davant les tres eleccions que se’ns presenten enguany (2015). Però sovint els canvis de maquillatge no convencen, doncs els cassos de corrupció que hi ha en els partits, com ara els púnics, eres, gúrtels estan corcant la democràcia i desfent els propis partits. Cada dia les notícies ens forneixen de nous cassos de peixos grossos imputats, no sabem si perquè ara es roba més que abans o perquè ara se saben més aquestes coses, o perquè s’està acabant la tolerància de la gent amb els sistemes corruptes a tots nivells. Però els polítics cerquen estratègies per no perdre el “xollo” de dinars i sopars, fotos amb gent important, inauguracions, viatges per a promocionar el país i avantatges dineraris...tot dient, que a les seves llistes electorals no hi haurà imputats, perquè ara la gent reclama transparència. O sigui, que si no fos pel clamor popular, continuarien fent el que feien i vivim com vivien fins ara. De fet però sembla que es fa realitat el refrany de que “uns criden perquè roben i d’altres perquè no poden robar”, D’altres han hagut d’ingressar a la presó per no poder pagar la fiança, o gaudeixen de presó oberta per haver estat declarats “reinsertats”. No sabem si també plora el clan familiar del “molt honorable Pujol” i dos dels seus consellers imputats, com va plorar Cayo Lara al deixar el seu càrrec, Oriol Jonqueres per l’independentisme i Esperança Aguirre al renunciar a la presidència de la Comunitat de Madrid. No sabem quins seran els pròxims casos de corrupció, ni els noms dels corruptes i corruptors, però ben segur que hi ha més corrupció de la que coneixem i de manera transversal. Però si no hi ha transparència es complirà el que profetitzà Jesús que els passaria als vinyaters insolvents: “Se’ls prendrà la vinya i es donarà a d’altres que donin els fruits adients”(Mc 12, 9; Mt, 21, 41). I això és una advertència per tothom, i molt especialment per a la gent del món polític i econòmic, si la seva conducta no és més transparent que fins ara.