El blog del Padre Ernesto

L’autenticitat, que és la capacitat que tenim de ser nosaltres mateixos i dirigir la nostra vida, és la que propicia la revolució esperançadora en la nostra societat. Ja Jesús va dir: Digueu sí, per sí i no per no, que tot altre subterfugi ve del maligne (Mt 5,37). El papa Francesc, ell mateix model d’autenticitat, en la seva exhortació Evangelii gaudium, ens invita a implicar-nos per a renovar la humanitat de soca-rel. De fet, hi ha molta gent que viu aquesta autenticitat en la seva vida diària, d’una manera humil i senzilla, sense fer soroll i sense ser notícia, que està on han d’estar i fa el que ha de fer de la manera millor que sap i pot, i per això genera al seu voltant una atmosfera positiva i agradable. Aquesta gent anònima és la que sosté la nostra societat humana, tot i que quan més poder intel·lectual, polític, econòmic i mediàtic té, se li fa més difícil mantenir la seva transparència i autenticitat. Hi ha també dirigents polítics, educadors i periodistes que en les seves declaracions i debats sovint menteixen o diuen la veritat a mitges, parlen per parlar o critiquen injustament als altres, sense fer-se cap autocrítica. Però la regeneració de la convivència social i l’alegria de viure, passa per la regeneració de l’autenticitat, en un doble moviment, dels dirigents cap als ciutadans i dels ciutadans cap als dirigents. Hi ha però certes actituds que poden condicionar els processos de renovació de la autenticitat personal. La primera, és la de fugir de la realitat existent, mirant cap a una altra banda, que fa eludir la responsabilitat personal solidària. La segona, és la dels que veient la complexitat política, econòmica, social i religiosa del món, reaccionen amb por i viuen aquestes realitats amb angoixa, incomunicació i soledat, que sovint els condueixen al cansament vital, a la queixa sistemàtica i a l’escepticisme. La tercera actitud és la de la humilitat del qui és conscient dels seus límits, però tot i això està disposat a cooperar per a poder fer camí cap a la autenticitat i opta per viure d’una manera compromesa i confiada, com un camí de recerca humana i espiritual. Es el camí que comparteix molta gent diversa, que a pesar de les diferències, és capaç de caminar unida i sumar esforços pel bé comú. Gent que passa de la inconsciència personal a la queixa davant de la injustícia o de la mentida, i de la queixa passiva a qüestionar-se a sí mateix i passar de plantejar-se preguntes a proposar respostes humils, globals i esperançades. De manera que el camí de la revolució de l’autenticitat es va realitzant en el interior de cada persona, que des de la seva humilitat s’obre a la sorpresa, a la comunicació i a l’aparició d’un nou clima d’autenticitat totalment transparent.