miércoles, 18 de noviembre de 2015

QUO VADIS, EUROPA?

                  L’allau de refugiats sobre Europa provinents especialment de Síria i de Irak, però també del Magreb i de l’Àfrica subsahariana ha posat en evidència algunes deficiències de la política d’immigració europea. Els mitjans de comunicació audiovisual i escrits ens subministraren informacions relacionades amb la gent, que fugint de la guerra i de la fam venen a Europa cercant seguretat o un futur millor per a les seves vides. Als escenaris tradicionals de Lampedusa (Itàlia), de les illes gregues de Kos i Lesbos, i de les costes líbies ara s’han traslladat a Calais, a les fronteres greco-macedònies i turques, a la frontera serbi-hungaresa, a l’autopista d’Hongria a Àustria i a la ciutat alemanya de Passau. I només al mes d’agost de 2015 moriren en el mar 627 persones, més de 20 cada dia.
               Sembla que mentre el immigrants entraven per Melilla i Ceuta, i per Lampedusa, als països nordeuropeus això no els preocupava i miraven cap a un altre costat. Però l’allau d’immigrants i els successos tràgics que els acompanyen, els sensibilitzaren molt sobre el tema. I així, el comissari d’immigració de la Comissió Europea i el representant d’implementar l‘agenda europea sobre la immigració, foren partidaris de la solidaritat entre els Estats per a repartir entre ells cups obligatoris d’immigrants. Però alguns Governs optaren per reforçar el sistema europeu d’asil, d’altres no estaven d’acord amb els cups que se’ls havia assignat, alguns com Anglaterra, parlaven de suspendre temporalment el tractat Schengen, de lliure circulació de persones. Els Estats més afectats pel nombre d’immigrants són Itàlia i Grècia, però el que més immigrants ha admès és Alemanya, necessitada de mà d’obra jove. Espanya, que es vantava de tenir controlats els fluxos immigratoris del Nord d’Àfrica, acabà per acceptar el cup d’immigrants que li pertocà. Tanmateix, les actuacions dels Estats han estat contradictòries, erràtiques i precipitades. La qual cosa ha fet palesa la debilitat política internacional comuna de la Unió Europea per a fer front a aquesta immigració creixent i que avui per avui no té aturador. Però el problema dels refugiats i immigrants és molt més profund i no es resol amb una política de tapar forats, ni de reforçar fronteres, sinó en canviar el model, estructuralment injust, que tenim i promoure estructures democràtiques respectuoses amb els drets humans, mentre acollim amb generositat i dignitat als immigrants que van arribant. Ja va dir Jesús: “Qui acull a un d’aquests per petit que sigui, m’acull a mi, i que m’acull a mi, acull al que m’ha enviat” (Mc 9,37). I després d’aquestes paraules, hi haurà encara algun cristià que no voldrà acollir Jesús en les persones dels immigrants?

No hay comentarios:

Publicar un comentario