El blog del Padre Ernesto

L’INFERN

              L’existència del infern és dogma de fe per als cristians, perquè implica la llibertat del ser humà, ja que sense ella res de bo que fes tindria mèrit, ni culpa res de mal. Déu és amor i l’amor implica llibertat, i sense llibertat no hi ha amor, perquè estimar o ser estimat per força no és amor. Ara que l’amor es pot pagar amb amor o amb indiferència. I com que Déu no interfereix en la llibertat del ser humà, aquest pot dir no a l’amor de Déu. Pot decidir-se per Déu, que l’ha creat a la seva imatge i semblança, o pot decidir-se per ell mateix. Però l’Infern, no és creació de Déu, sinó de l‘home dolent, egoista i tancat en ell mateix. I com que l’Infern no és un lloc físic, sinó teològic, es tracta doncs de la situació egoista del ser humà que queda petrificada quan aquest pensa només en ell mateix i no en els altres ni en l’Altre, que és Déu. L’home que es tanca en sí mateix, que fa mal i no fa bé als altres, en morir aquest seu comportament queda definitivament fixat. I per això, el seu infern serà la frustració definitiva i absoluta de la seva existència i realització. Bíblicament l’Infern és simbolitzat pel foc, que és figura de la situació del ser humà allunyat del projecte de felicitat total, que és Déu. També és simbolitzat per les tenebres, perquè el condemnat no viu en la llum, sinó en la foscor, en una presó, on la consciència no li permet tenir ni un moment pau interior. També és el lloc del plor i cruixir de dents, perquè la mort deixa al pecador definitivament endurit, sense futur, en completa desesperació, frustrat per l’absència de Déu, buit i sense poder gaudir del misteri diví.

           El Purgatori però no és l’Infern. És l’estat de maduració o purificació de l’ànima, donat que la mort separa el temps i l’eternitat, i és la crisi de purificació més gran de la vida, després de la qual veurà Déu (el cel). Per això: crisi de purificació és sinònim de purgatori, on la persona es purifica de els restes del pecat i de les infraccions humanes. A més, la mort és el despullament total de l’home, el qual s’ha d’abandonar a Déu, perquè aquest abandonament és la forma més sublim, total i perfecte d’amor, diu la santa filòsofa Teresa Beneta de la Creu, copatrona d’Europa. Però mentre s’està purificant, l’ànima se sent joiosa, perquè se sap salvada, i les “flames purificadores” no són altra cosa que la incomparable nostàlgia i amor que sent de Déu. D’aquí ve la pràctica pietosa de pregar Déu per les ànimes del purgatori, perquè acceleri el seu procés de purificació. Ara que la purificació del purgatori sovint comença en aquest món, amb les malalties, dificultats, penes, incomprensions, etc. i s’acaba en l’altre.