TEMPS DIFÍCILS

Alguns dels nous
partits polítics respiren indiferència o animadversió envers la religió, puix
han manifestat una decidida voluntat de desterrar de l’àmbit públic qualsevol
nom o senyal religiosa, sense que els importi massa el seu valor artístic o
històric, al·legant una suposada neutralitat, que per cert només s’aplica a
l’Església Catòlica, anant contra el seu ensenyament concertat i l’assignatura
de religió, que si se suprimeix acreixerà l’actual “ignorància general bàsica en matèria de religió”.
Penso en aquell infant, que els primers dies de catequesi em va preguntar:
Mossèn: Déu existeix? Sí, li vaig respondre. I em contestà indignat: Doncs com
és que a casa no me n’han parlat mai? I jo: Doncs encara que no te n’hagin
parlat mai, Déu existeix, si més no per als creients. I és, que hi ha dues
maneres de mesurar. Com en els casos de pederàstia d’eclesiàstics, que es
demanen responsabilitats –amb tota la raó- als seus superiors, oblidant però
que la jerarquia catòlica aplicava els mateixos criteris i mètodes dels
inspectors de l’ensenyament públic, que quan es trobaven amb un cas de
pederàstia canviaven el mestre d’escola i si reincidia el jubilaven. Però no sé
que s’hagi demandat responsabilitats a cap inspector d’aleshores per actuar de
semblant manera.
També en les festes
religioses dels pobles molts dels nostres representats a qui hem votat no ens
volen representar, dient que les seves polítiques són radicalment oposades als
plantejaments cristians, alhora que subvencionen tot tipus d’activitats
culturals o festives de contingut contrari als valors cristians, sota la capa
de llibertat d’expressió. Tenen a gala no entrar en els temples, declinen les
invitacions per anar a processons i cerimònies, com si només fossin
representats dels no creients. Però un alcalde ho ha de ser de tots els seus
veïns, perquè el joc de la política es fonamenta en el respecte i tolerància
envers els que no pensen com nosaltres. Per tant, haurien d’anar a les
manifestacions ciutadanes de qualsevol religió, independentment de si hi creu o
no, perquè no hi van a títol individual, sinó en representació del poble. A
més, sota el mantell del laïcisme manifesten una creixent hostilitat cap a les
creences, com el passat Nadal a França on es van prohibir fer pessebres dins
els Ajuntaments. I en canvi, com que no tenen prou imaginació per inventar
cerimònies pròpies, imiten les de l’Església, fent “batejos”, “primeres
comunions” i funerals civils... Per tant s’apropen temps gens fàcils per als
creients, als quals sempre ens quedarà donar testimoni de la nostra fe amb la
vida i la llibertat de poder dir que som catòlics, sense vantar-nos de ser-ho
ni tampoc d’avergonyir-nos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario