LA CORRUPCIÓ DOMINA
La corrupció es va estenent
com una pesta en totes les societats i formes de govern d’arreu. Ella ha
desprestigiat les classes dirigents polítiques, perquè entre elles i en l’exercici de les seves funcions es troba
el major nombre de casos de corrupció. La qual cosa porta a un estat permanent
de sospita i posa en perill la democràcia com a forma de govern, i a les
institucions que sosté. Perquè no es tracta de cassos aïllats. La corrupció
afecta tot l’ordre social. La paraula co-rrupció ve de co-rompre, vol dir en
companyia d’altres i tendeix a estendre’s generant més complicitats, mentre que
una acció solitària no exigeix còmplices. Però una vegada acceptades les
diverses pràctiques corruptes, als participants els és molt difícil sortir d’aquest
cercle, naturalment farcit d’enganys i de mentides, ja que la falsedat i la
hipocresia van juntes en la corrupció. Per això el corrupte és un ser atrapat.
No pot tornar enrere del que a fet i ha de seguir endavant pel mateix camí. Per
això si roba no en té mai prou, i fàcilment cau en la violència, sobre tot
contra les persones que podrien descobrir-lo, perquè són coneixedores dels seus
tripijocs, tant per cents, “mossegades” o tràfic d’influències.
Ara que no és el mateix ser
pecador que corrupte. Perquè el pecador reconeix la seva negativa situació
moral, la lamenta i intenta modificar-la. El Papa Francesc ho ha deixat molt
clar: “El corrupte es el que peca, però no se’n penedeix, i fingeix ser bon
cristià. Desgraciadament abunden els exemples de com entre alguns dictadors
americans, que no respectaven els drets humans, però anaven tranquil·lament a
missa i a combregar. I alguns empresaris d’arreu, que paguen malament els seus
obrers, però després són generosos en obres de caritat, que els són públicament
agraïdes. Però com diu un refrany americà: “Cuando la limosna es grande, hasta
el santo desconfía”.
I el pitjor de tot és que la qui
rep és sempre l’Església, per tenir amistat i acceptar almoines de diners no
prou néts. “No es fàcil al corrupte, diu el Papa, sortir d’aquesta condició per
a realitzar una reflexió interior. Generalment el Senyor el salva a través de
grans proves de la vida, situacions que ell no pot evitar”. Però mai no hem
d’admetre la corrupció per petita que sigui, perquè sempre ss comença per
poc. De fet el pecat està primer en
l’actitud, i després en el fet, per exemple de no complir els nostres deures
fiscals i tributaris, encara que ens costi. Perquè hem de ser coherents en la
nostra vida, entre el que creiem i el que diem, i sobre tot entre el que parlem
i el que fem. Perquè tots sabem, que quan els fets desmenteixen les paraules,
aquestes es tornen increïbles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario