RELECTURA CRÍTICA DE LA FE
Hi ha qui es pregunta: És possible
encara seguir creient en el que explica el cristianisme? Sí, respon el jesuïta francès Joseph Moingt,
en el seu llibre: Creer en el Dios que
viene (Bilbao 2015). Però per això s’ha de pagar un gran preu, que és el de
passar de la creença a la fe crítica de sí mateixa i formulada amb categories
de la nostra cultura, perquè les formulacions clàssiques, per molt repetides
que hagin estat, avui ja no diuen quasi res a molta gent.
L’espècie humana al llarg de la
seva història ha anat sempre a la recerca d’un Absolut. Algunes teories
pluralistes, -qualificades pel papa Benet XVI de no acceptables- afirmen que les diverses religions, cadascuna
a la seva manera, serien diferents camins de salvació, perquè han portat els
millors i més grans desigs de la humanitat cap a quelcom incomparablement més
gran que ella mateixa, que és Déu. Per això es pot parlar, en aquesta línea del
pluralisme religiós, d’un Déu difós arreu. I aquesta recerca de la
humanitat ha estat resposta de manera
graciosa i benèfica amb el moviment de Déu cap al ser humà, la qual cosa ha fet
possible el trobament d’ambdós protagonistes d’aquesta mútua recerca (Déu i
l’home), que han recorregut el seu camí, cadascun a la seva manera, fins a
trobar-se. Doncs l’expectativa de
salvació que nia en el cor humà, ha estat corresposta per part de Déu amb la
seva revelació salvífica, primer mitjançant els profetes i la Llei de Moisès i finalment
per Jesús i el seu Esperit que arriben fins a nosaltres. I així, des de la
revelació del missatge de la fe eclesial, s’ha d’emprendre la lectura de Jesús
des del punt de vista de la raó històrica, revisant la presentació de Jesús que
en fan els evangelis canònics, per arribar a la relectura de la revelació de
Crist des del punt de vista d’una fe crítica. Perquè si el cristianisme vol ser
plausiblement acceptat haurà de repensar els seus fonaments en clau de cultura crítica,
començant pel concepte de la preexistència de Crist, perquè la doctrina
cristiana s’ha anat bastint en torn de la revelació de Crist. Per tant, a
partir de la Sagrada Escriptura, la
Tradició i el dogma, que des de l’amor implica a la Trinitat Divina, tant en
sentit estàtic com en sentit dinàmic, s’ha de fer una nova presentació de
l’Encarnació i Redempció de Crist. Només així, les antigues paraules cristianes
podran oferir avui com ahir, sentit, salvació i plenitud a la nostra vida, que
està constantment en recerca del Absolut, perquè en paraules de sant Agustí: Senyor, el nostre cor sempre resta insatisfet, fins que no descansi en Vós. Es tracta doncs de presentar de
forma nova la inesgotable riquesa de Crist, de la qual en parla sant Pau a la
seva carta als cristians de Roma (Rm 11,33).
No hay comentarios:
Publicar un comentario