FE I COMPROMÍS

                  Els sistemes teològics són expressió de l’espiritualitat de determinada religió. També de la cristiana, que és cristocèntrica i trinitària. Per això una teologia espiritual és aquella que ha trobat els instruments adients a la seva experiència religiosa. I per això tants temes, com ara la opció preferencial pels pobres, expressen l’espiritualitat del compromís amb els més necessitats, con assegura el gran teòleg Gustavo Gutiérrez en els seus escrits i el papa  Benet XVI, que digué que “l’opció pels pobres està implícita en la cristologia d’aquell Déu que com diu sant Pau: s’ha fet pobre per nosaltres per a enriquir-nos amb la seva pobresa (2Co 8,9). Per això el seguiment de Jesús constitueix l’anunci profètic de la Bona Nova que porta a posar en un lloc important de la reflexió teològica, el compromís amb els pobres”. Certament que primer és la vida de fe, després la teologia que per la seva pròpia naturalesa s’encamina a comprendre i viure el misteri cristià. Així es recupera el que per als primers Sants Pares de l’Església dels primers segles era ben clar: la relació entre teologia i espiritualitat. Per això els sistemes teològics no són altra cosa que la expressió de l’espiritualitat. Però teologia i espiritualitat han d’avançar juntes, “entre el silenci, l’oració i l’acció” diu G. Gutiérrez, que s’enriqueixen mútuament. En efecte, l’experiència del silenci s’ha de compartir amb els altres, és l’ideal medieval de: “Contemplata aliis tradere”, entregar al altres allò que se contemplat en el silenci, l’estudi i l’oració. Com sant Ignasi de Loiola, qualificat de “contemplatiu en l’activitat” La teologia ha de usar el llenguatge profètic i contemplatiu, ja que només l’amor de Déu viscut en la gratuïtat porta a l’entrega compromesa, com ho testimonien les vides dels sants i dels místics. G. Gutiérrez diu: “Para mí, hacer teología es escribir una carta de amor al Dios en quien creo, al pueblo al que pertenezco y a la Iglesia de la que formo parte.  Un amor que no desconoce las perplejidades, y hasta los sinsabores, pero que es sobre todo fuente de una honda alegría”. I diu també que: “los teólogos contemporáneos que mejor perciben la crisis política, económica y teológica del momento son los que están más profundamente  arraigados en la tradición mística”. De fet, l’espiritualitat cristiana desenvolupa en profunditat allò que està en el nucli de la tradició cristiana: La relació entre fe i justícia. La situació de pobresa i injustícia reclamen avui una paraula sobre Déu, que porti a un compromís més evangèlic amb al realitat que ens envolta i la global, ja que no ens podem oblidar de la situació de la resta de persones, països i situacions punyents.

E. ZARAGOZA