El blog del Padre Ernesto

FRONTERES REFORÇADES

 

          Últimament hem vist estupefactes com les fronteres del sud d’Europa, especialment les espanyoles, gregues i italianes, es reforçaven de mil maneres davant de l’allau de refugiats que incessantment truquen a les portes d’Europa, que ha convertit les seves fronteres en un indret de dolor i de mort. Les polítiques dels Estats que “regulen”  la circulació de les persones humanes sovint freguen el menyspreu dels drets humans més elementals. De fet, les fronteres serveixen per al manteniment d’un ordre globalment injust i per tant il·legítim, per moltes que siguin les lleis que li donin suport. A més, juntament amb les polítiques de control de fronteres i dels fluxos de refugiats, hi ha una creixent opinió social que mostra certa hostilitat envers els immigrants, amb expressions o fets que sovint produeixen vergonya, com diu el Papa Francesc, i indignació. Però val a dir també que una mica per tot arreu hi ha hagut una resposta social favorable a la acollida dels refugiats i immigrants. Ara que aquesta crisi dels refugiats, amb la seva gravetat i la necessitat d’acció solidària que implica, ens fa albirar que en endavant la mobilitat de les persones seguirà marcant el futur de la nostra Europa, encara que s’acabin les guerres d’Orient Mitjà. I per això, els europeus ens hem de replantejar els valors, principis i polítiques que afecten aquesta realitat que no podem defugir i que ens agradi o no haurem d’afrontar. Els reptes són enormes, però encara es manté una mica per tot arreu la tradició jueva-cristiana del deure de l’hospitalitat, que és alhora un valor humà i social que no ha deixat mai de resplendir en nombroses persones i entitats que obren les seves cases a l’estranger, ja sigui empesos per les arrels de la pròpia fe o fruit de la seva consciència cívica o de la solidaritat humana, que en moments dramàtics llueix més que mai a nivell personal, de grups i societats que fan un pas endavant cap a la responsabilitat i el civisme, puig en el fons tots sabem que som éssers vulnerables i necessitats d’acolliment i de cura. Només cal mirar la nostra història, perquè en diverses ocasions la guerra o la fam, la intolerància religiosa o el racisme, igualment que la manca de treball o d’oportunitats... ha fet que en molts llocs d’Europa moltes persones i col·lectius s’hagin desplaçat d’una nació a l’altre fins no fa gaires anys. Per això, les lleis i constitucions dels Estats haurien d’expressar clarament el deure de l’hospitalitat. I també ens hauríem de preguntar com fer el pas entre la pràctica personal i les polítiques públiques, perquè sovint veiem que les autoritats civils miren injustament de descarregar la responsabilitat de l’acolliment dels immigrants sobre els particulars.