LES MINORIES MANEN
Vivim en una societat
democràtica, però la nostra democràcia està dominada fortament per minories
influents, que imposen als seus volers i valors a la majoria, quan en
democràcia hauria de ser tot al contrari, que les majories establissin els seus
criteris sobre les minories, tot i que aquestes tenen també els seus drets,
llevat del d’imposar els seus interessos als de la majoria. Així un regidor fa
canviar el color d’un Ajuntament, un veí fa parar els tocs de campana del
rellotge del poble, etc. I això ho propicien sobre tot els polítics, que per
arreplegar el màxim de vots possibles, es pleguen a les exigències de les
minories, com ara de nudistes, animalistes, homosexuals, ecologistes,
immigrants, religions minoritàries, etc.) o a les dels lobbys de gran pressió
econòmica o mediàtica, que influeixen en l’Administració Pública per a promoure
decisions i lleis favorables als seus interessos, etc...
També a l’Església Catòlica, tot
i no ser una democràcia, passa el mateix. Les minories o grups de pressió la
dominen de tal manera, que arriben fins a canviar la seva disciplina jurídica i
sagramental. Com que hi ha molta gent que per diferents causes ha desertat
silenciosament de l’Església, els últims papes han intentat de recuperar-la
primer proclamant la necessitat d’una “nova evangelització” i ara encetant els
camins de sortida enfora i els de la misericòrdia –per cert sempre del tot
necessaris-, sobre tot a favor de les minories amb mesures concretes com la
rapidesa en la tramitació dels processos de declaració de nul·litat
matrimonial, admetent cas per cas a la comunió eucarística als divorciats
tornats a casar, als dissidents anglicans, etc. per a recuperar el màxim nombre possible de
fidels i amb ells la influència (poder?) que abans tenia en la societat...De
manera que també a l’Església la dominen les minories i grups de pressió, que
marquen la seva disciplina general.
En front d’aquesta situació que
afecta tant a la societat com a l’Església, jo em quedo amb la visió
sobrenatural del prior de la Gran
Cartoixa de Grenoble, que al ser preguntat en una entrevista quina política de
reclutament tenia el seu Orde, no respongué que degut a la manca de vocacions
ara disminuirien les condicions dels seus candidats, reduirien els seus
estudis, l’observança regular, podrien menjar carn, o rebaixarien les
exigències de la seva vida eremítica o contemplativa, a fi de recuperar les
cartoixes que han hagut de deixar per manca de vocacions. Sinó: “L’orde
cartoixà durarà el que Déu vulgui”. La mateixa visió sobrenatural s’hauria
d’aplicar també a l’Església, posat que Jesús mateix va dir: I quan vingui el Fill de l’Home, trobarà fe
a la terra? (Lc 18,8).
No hay comentarios:
Publicar un comentario