“VALORS” DEL CAPITALISME
Ja sabem que tot sistema econòmic crea una
cultura. Per tant també hi ha una cultura capitalista, on els valors són:
triomf personal, felicitat, diners, viatges de plaer, el consum, etc. Tot
lligat a l’èxit econòmic, a la propietat privada i a la potenciació del
individualisme contra el comunitarisme. El capitalisme posa l’accent en la
persona i els seus drets –que l’Estat i les lleis han de garantir- però no en els deures, en la recerca del
màxim benefici, encara que per a
obtenir-lo s’hagin de sacrificar els valors del món laboral, de la política o
mediambientals. També té com a valors: el utilitarisme, lligat a l’eficàcia i a
la eficiència, en nom de les quals sacrifica d’altres valors i prioritza la
quantitat sobre la qualitat. El consum és el principal combustible del sistema
productiu capitalista, encara que aquest necessiti gran quantitat d’energia,
malbarati els recursos naturals i produeixi molts residus.
Per altre part, la cultura d’occident ha
anat perdent rellevància el valor de l’esforç en el treball, degut a que la
cultura actual és marcadament hedonista. Prioritza el curt termini, per sobre
del llarg, sacrificant la sostenibilitat de la producció i el medi ambient.
Accentua el jo i el benestar emocional, el consum, la línea corporal, la salut,
propiciant així un ser humà centrat en sí mateix. L’individu ha deixat de
creure en la ciència com a relat salvador, perquè ella ha propiciat els desastres
nuclear i ecològic. Les conviccions de l’individu són dèbils, i per això la fan
més tolerant, però viu en el seu món, no es preocupa gaire dels altres i és
molt vulnerable al màrqueting i als mitjans d’informació. Entre els seus valors
hi ha la sensibilitat feminista i la ecològica, però solen ser força
superficials.
Occident ha perdut el sentit
comunitari i deixat la gestió de la cosa pública en mans del professionals de
la política, reduint la dimensió comunitària a la família o a la parella. I
l’individualisme ha acabat fracturant les nostres societats. Perquè, tot i que
l’individu té molt interioritzat el valor de la democràcia i de la participació
de tots a l’hora de prendre les decisions de la nostra societat, ha perdut les
utopies emancipadores, a favor de les quals han sortit nous moviments, com ara
el dels indignats, que ells sí creuen que és possible una altra manera de fer
política i de portar l’economia, igualment que una democràcia més participativa
i no només representativa com la que tenim ara. La fe cristiana creu que les
petites passes vers un projecte comú i solidari no són inútils, sinó que porten
esperança i trenquen el lema derrotista del “no hi ha res a fer”, propi dels
que no creuen en l’existència d’altres alternatives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario