El blog del Padre Ernesto

ELS CASTELLS DE BENEDORMIENS I DE BENIDORM A LA MARINA BAIXA

 

                Fins ara els autors que han escrit sobre el significat del nom Benidorm, mai no s’han posat d’acord. Alguns, referint-se al Benidorm de la Marina Baixa (Alacant) pensaven que –com d’altres noms de poble del País Valencià que comencen amb Ben Bin- o Beni- (Benicàssim, Benicarló, Benidorm, Beniatjar i d’altres), venia de l’àrab, on Ben  o Ibn significa “fill”, igual que a Castella es perpetua el nom del pare amb la partícula -ez, posposada al nom: Pérez (fill de Pedro), Rodríguez (fill de Rodrigo), Suárez (fill de Suero).

         Però els topònim sempre fan referència a alguna cosa pròpia o existent en el lloc: com ara (Vallgorguina =Vall de les gorges del riu; Vallcarca = Vall Vella; Solius- S’Olius = Olius o Oliveres, Vall-Llòbrega, Vall Fosca) o bé de fets històrics en ells ocorreguts o de circumstàncies del terreny, riu o mar o dels seus propietaris.

       Els noms d’origen indoeuropeos i vascos, són  molt estesos per les valls pirenenques i a la Catalunya Vella, on abunden també els d’origen germànic, com els acabats en -à, resta del gentilici llatí –anus com Flassà, Cassà, Premià, Corçà, testimonien els propietaris d’aquells indrets; Flacianus, Cattianus, Primianus, Cortianus… (Vilarromà=Vil·la del romà).

        Si seguíssim els que volen fer derivar el nom de Benidorm, de Fill de Darhim –com Gaspar Escolano, en les seves Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1878)- el significat del lloc seria: “Propietat del fill de Darhim”. I per tant el nostre Castell de Benidormiens i el Castell de Benidorm, de la Marina Baixa, serien propietat de la família Darhim.

       Tampoc es posen d’acord el que han volgut cercar el significat del nostre Castell de Benidorm (en genitiu llatí: Benedormientis), citat per primera vegada com a («castrum appelatum Benedormiens») el 26 de desembre de 1041, quan és entregat a l’abat Landericus (Llandric) de Sant Feliu de Guíxols amb l’obligació de fer protegir la vall contra les incursions musulmanes. I que des del segle XIII, apareix amb el nom de «castrum de Aredo» (=Castell d’Aro).

       Fem notar primer, els paral·lelismes que hi ha entre els dos Benidorms. 1. En ambdós casos es tracta d’un castell. Per tant als dos són llocs fortificats de defensa i refugi de la població de la rodalia. 2. Ambdós casos el castell es troba prop del mar. Per tant bastits per obviar els perills que provenien del mar. 3. Però Benidorm no sembla que derivi del mot àrab beni, sinó del indoeuropeu, anterior a l’àrab, on “Bin” significa puig o tossal o penya, i dorm es “vessant de la muntanya” en castellà: “ladera de la montaña”, -efectivament el castell està posat no al cim de la muntanya, sinó en la pendent o vessant de la muntanya. El qual nom llatinitzat seria Benidorm o el nostre Benedormiens, en el sentit de que el castell de guarda, que permetia descansar o dormir bé, és a dir amb seguretat o tranquil·litat. Els historiadors J.L. Román del Cerro i Ricardo Hernández Gómez (1), diuen respecte al Benidorm de la Marina Baixa, que significa “Descanso en la colina”. Jo crec que s’hauria de traduir al revés, pel Castell del “puig del descans”, igualment que el significat del nostre castell, també situat en un puig.

       Agustí Galiana, en el seu llibre La Vila de Vilajoiosa (2016)  explicant la fundació del Benidorm de la Marina Baixa per Bernat de Sarrià al 1325 (p. 132), diu que aquest nom “deu ser inventat per Sarrià. És un misteri d’on el va traure” (p. 132). Però no és un nom “inventat” perquè feia més de tres segles que existia ja el Castell Benedormiens, l’actual Castell d’Aro i al segle XIV en el Regne de València hi havia molta gent de Catalunya. Jo penso que el mateix Bernat de Sarrià coneixia el Castell Benedormiens de Catalunya o potser el nom li ho va suggerir el seu contemporani jutge de València, Francesc de Vall-llòbrega, amb qui tractà, el qual sens dubte coneixia el castell de Benedormiens, perquè el seu poble natal de Vall-llòbrega està situat a uns vuit kilòmetres del Castell de Benedormiens. És una hipòtesi, penso que plausible, en espera de que finalment algú esbrini apodícticament l’origen i significat del nom Benedormiens i Benidorm.