Ja fa anys que la
Conferència de La
Haya que treballa sobre els drets internacionals privats,
estudia el cas de la filiació dels infants nats d’una mare anomenada de
substitució. Sembla que no seria bo que se celebrés una convenció internacional
sobre aquest tema, perquè encara que no obligués als Estats a legalitzar
aquesta realitat en els seus territoris, animaria a acceptar-la als que no la
permeten. Però és el cas, que abans de resoldre els problemes sorgits de la
maternitat de substitució ens hauríem de preguntar sobre aquesta pràctica en
ella mateixa, en ordre als problemes ètics i jurídics que comporta. Des de fa
un decenni el problema de la maternitat de substitució i de les seves
conseqüències ha pres gran volada degut a la multiplicació de les tècniques de
la fecundació artificial i a un cert comerç de les mateixes en alguns Estats
com EE.UU, l’Índia, Ucraïna, Tailàndia i d’altres. Actualment, tot i que la
major part de països no practiquen la maternitat de substitució, tampoc la
prohibeixen i comptades són els Estats que la prohibeixin explícitament o que
han adaptat la seva legislació a aquest fenomen, que en els mitjans de comunicació
només apareix quan algú ha anat a cercar una mare de lloguer a l’estranger. La
qual cosa, comporta sovint l’existència de casos d’explotació de dones pobres,
només per a satisfer els desigs de rics occidentals i el grans guanys dels
intermediaris, agències, advocats i clíniques que intervenen en cada cas. Però
també és cert que s’alcen veus que demanen la intervenció dels Estats per a
parar aquest abús i que els casos es desenvolupin en un quadre ètic, en un
paral·lelisme amb la convenció internacional de 1993 sobre l’adopció d’infants,
que no obliga als Estats a autoritzar les adopcions internacionals, però les
enquadra dins uns paràmetres jurídics, a fi de que no es transformin en tràfic
d’infants. Ara que les dues situacions no són iguals. Ja que l’adopció té per
finalitat el bé del infant, donant-li la millor família possible, com en el cas
dels infants orfes i abandonats. Mentre que la maternitat de substitució,
tracta de satisfer el desigs dels adults que econòmicament s’ho poden permetre,
al temps que priva al infant de la seva família originària, perquè manipula la
seva concepció i la seva filiació jurídica. Per això, la legitimitat de la
maternitat de substitució és qüestionable, i el sofriment de les persones o
parelles infecundes, no pot fer oblidar les greus qüestions ètiques i
jurídiques que comporta el reconeixement de l’estat civil dels infants, aquesta
instrumentalització inèdita del cos de la dona, que és objecte del contracte
que s’estableix amb ella, i la comercialització del infant que doni a llum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario