El blog del Padre Ernesto

ECOLOGIA GLOBAL

 

        Les negociacions internacionals de les Nacions Unides per a lluitar contra el canvi climàtic s’iniciaren el 1992 a Rio de Janeiro, però fins el 1997 no es va signar el Protocol de Kyoto, que alguns estats, entre ells EE.UU i Xina no van ratificar. Després se celebraren altres reunions, entre les quals cal destacar la Conferència de Bali (2007) i les Cimeres de Copenhague (2009), de Cancún (2010) i de Durban (2011), i últimament la 21a Conferència sobre el Canvi Climàtic celebrada a París el desembre de 2015, que diuen que fou tot un èxit, ja que els 195 països participants apostaren per unanimitat per a que a finals del segle XXI, la temperatura mundial no pugi més enllà des 2 graus, amb la vista posada en l’1,5 graus. I es demanà, especialment als països més desenvolupats, que portessin un inventari dels esforços fets cada cinc anys. Tanmateix té dos aspectes negatius, el primer perquè aquesta obligació no els és vinculant i el segon perquè les compensacions dineràries als països menys desenvolupats només és voluntària. En canvi és molt positiu que per primera vegada es parli de justícia climàtica i s’adverteixi a la indústria dels combustibles fòssils, que la seva època d’esplendor es va acabant progressivament. El Papa Francesc en la seva encíclica Laudato si, declara, que la terra: “aquesta casa comuna de tots els homes i les dones, també s’ha de basar en la comprensió de cert caràcter sagrat de la naturalesa creada”. I “que el defensar la terra és un deure i el no fer-ho un pecat greu”. De fet, la crisi climàtica tot i ser gravíssima, sembla que encara hi ha temps per a revertir aquesta situació. Ja que si només els mil milions de catòlics ens conscienciéssim del problema i canviéssim la nostra manera de vida en petits gestos, com ara el reciclatge, vetllant pel compliment dels acords de la Cimera de París i protestant si no es compleixen, podríem canviar la situació del món. Déu faci, que a nivell d’Estats es complexin les propostes universals que s’han acordat a París. Perquè només s’aconseguirà la fita proposada, si les retallades d’emissions dels països més desenvolupats són verificades científicament i assolides a la meitat del segle XXI. Amb tot, els acords de Paris tenen també llacunes, doncs no parlen de la protecció dels drets humans, tot i que sovint les projeccions climàtiques els posen en perill, i fan escassa referència a la seguretat alimentària, que perjudica a les comunitats més vulnerables, doncs l’acord no determina res per a protegir les terres dels indígenes. A més,  la cura del medi ambient, si es vol que sigui efectiva, s’hauria de confiar sobre tot a persones que tinguin amor a la natura, perquè la situació d’aquesta ens afecta a tots.