El blog del Padre Ernesto

MÉS SOBRE LA PEDERÀSTIA

                Cada dia una mitjana de 2,7 nens cau en mans d'algun abusador, que els causa gravíssimes conseqüències físiques i psicològiques i per això la pederàstia és blasmada fortament. Però aquest rebuig comença a fer aigües, des que els nostres legisladors despenalitzaren les relacions consentides amb els infants de tretze anys, establiren la prescripció de la penetració als 10 anys i dels tocaments als tres. D’altres nacions com ara la del Perú han començat també a obrir la mà, a la capa de que com que les relacions amb menors existeixen i no es poden evitar, s’han de despenalitzar. I és que en aquest tema hi ha una esquizofrènia espantosa. Per una part es proclama que hom ha de gaudir del sexe i es fan  programes des d’entitats oficials dirigits als infants que els ensenyen a practicar-lo com més millor i amb més persones. Però per altra banda es condemna la pederàstia. Es critica fortament i amb tota la raó del món, els casos de pederàstia comesos per eclesiàstics, dels quals el papa Benet XVI  i el papa Francesc amb decisió mai vista va demanar perdó, indemnitzà  les víctimes i manà que els bisbes entreguessin a la justícia civil els culpables. Ara que molts dels mitjans de comunicació que esbombaren els casos de pederàstia d’eclesiàstics es veu que només volien desprestigiar l’Església Catòlica, ja que no denunciaren els casos que sovint passen entre membres d’una mateixa família, amics i veïns i en institucions on hi ha menors, com ara esportius, gimnasos, piscines... o en una cova de les afores de cert poble, que els veïns en deien “la preyadora”. Ni blasmaren tampoc el turisme sexual, sovint exercit amb menors, a la capa de que la cultura d’aquells països llunyans, és més “oberta” que la nostra, i de que amb els diners que en treien podien remeiar la pobresa de la seva família. De manera que per a ells, el mal només ho és depenent de qui el faci i segons el “beneficis” que se’n puguin treure. A més, posant a tots els eclesiàstics catòlics –dels d’altres esglésies mai no en digueren res- en el mateix sac dels pederastes, oblidaven el bé que fan els més de 400.000 preveres en els camps de l’educació i de la assistència social, aquí i a les missions. De manera que s’ha de condemnar el pecat, el faci qui el faci, però no selectivament. I en els col·legis, quan hi ha casos de pederàstica, s’han d’acomplir els protocols establerts, però per què no existeixen protocols per a posar remei abans, per a quan un professor se senti atret sexualment per algun o alguns infants? Per què s’ha d’esperar a actuar després que la cosa ha succeït i el mai no té remei, amb el que això suposa de descrèdit per a la mateixa escola? Perquè de tota la vida, sempre ha estat millor prevenir que curar.