RAONS PER A CREURE
Com que la ciència i la religió cerquen
una creença motivada, el creients hem de donar raons per a creure. N’hi ha que
diuen: Déu transcendeix tot el creat i per això només se’l pot conèixer si ell
es revela. Però sant Pau diu que: les
perfeccions invisibles de Déu -com ara el seu poder i la seva bellesa-, s’han fet visibles a la intel·ligència a
través de les coses creades (Rm 1,20). Per tant, Déu pot ser conegut a
partir de la consideració de les coses creades, per la força natural de la raó
humana. Tot i que la raó humana sola, per a molta gent no li és suficient per
manca de capacitat o de reflexió. La revelació divina serveix per a
perfeccionar el que no podem descobrir per la raó, com ara el coneixement del
misteri de la Sma.
Trinitat. Alguns diuen que en el fons tothom té fe en Déu, de
manera tàcita, inclús els ateus i agnòstics que neguen l’existència de Déu.
Però per a creure en la no existència de Déu es necessita tanta fe que per a
creure en ella. Molts sants han ofert diferents “proves” o “arguments” o
“demostracions” de l’existència de Déu, com sant Tomàs d’Aquino, que a partir
dels arguments filosòfics dels filòsofs pagans Aristòtil i Plató, proposa cinc
“vies” a camins, a saber: el moviment.
Efectivament, tot es mou o canvia, no per sí mateix, sinó per altri i així
arribem a un motor immòbil que mou sense ser mogut per ningú. I a aquest motor,
els creients l’anomenem Déu. També aporta l’argument de la causalitat eficient. És a dir, que tot efecte té la seva causa,
fins arribar a una primera causa incausada, que es Déu. La seva tercera via és
la de la contingència. Tot s’acaba,
però rep l’existència d’un ser perenne, que en diem Déu. La quarta via són els
graus de perfecció, que mesurem d’acord amb un model absolut: Déu. La quinta
via és la de la finalitat. Tot té una
finalitat, per a la qual segueix unes lleis universals perennes. Per tant, es
tracta d’un designi intel·ligent. Així, l’ordenació de l’Univers requereix
l’existència d’un creador intel·ligent i poderós, que els creients anomenem
Déu.
Però encara hi ha altres vies, com ara
les morals, perquè tot ser humà sap el que és correcte i el que està equivocat,
la qual cosa suposa el reconeixement de lleis establertes per una autoritat
superior, que anomenem Déu. O el desig humà, que com que no troba res que el
satisfaci del tot, se suposa que hi ha d’haver quelcom fora d’aquest món, que
pugui satisfer els seus desigs de felicitat. De fet, però els creients hem
d’estimar la gent tal com són, perquè si no estan convençuts de l’existència de
Déu, res no aprofitarà que els diguem que creguin el que no veuen, només que
caminin cap a la llum, la veritat, la bondat i la bellesa, que tenen la seva
màxima expressió en Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario