Cada any, quan ve el temps de la
declaració de la renda, i en temps d’eleccions més, se sent aquella cançó
enfadosa i falsa de que l’Església Catòlica cobra de l’Estat, amb la intenció
de crear una mala imatge de la mateixa a l’hora de decantar-se per assenyalar
la casella destinada al sosteniment de les seves institucions i activitats
docents i socials. També hi ha partits que anuncien que si guanyen les
eleccions derogaran els Acords de l’Estat Espanyol amb la
Santa Seu , juntament amb la supressió de
l’exempció del IBI, de l’ensenyament concertat i de l’assignatura de religió, a
més d’aprovar per motius purament ideològics una nova llei de llibertat
religiosa, que sens dubte serà restrictiva. I el cas és, que els catòlics no es
defensen d’aquests atacs contra l’Església, de que es beneficia dels impostos
de l’Estat, quan són els ciutadans –catòlics o no- els que decideixen destinar
al 0,7% dels seus impostos al manteniment dels seus edificis, personal i
activitats. Perquè ni ella, ni cap altra confessió religiosa, no rep res dels
pressupostos de l’Estat, només de les aportacions voluntàries que els
contribuents fan en la seva declaració de renda. Que és el mateix sistema
seguit per Alemanya, Itàlia, Dinamarca o Suècia, i no com els Governs de Noruega,
Grècia i Luxemburg, que directament financen totes les confessions religioses,
circumstància que a Espanya només es reserva per als partits polítics, les
centrals sindicals o patronals, que suposadament fan un servei més important a
la societat que no pas les confessions religioses majoritàries, com són la
jueva, l’evangèlica i la musulmana, amb les quals l’Estat espanyol des de 1992
té els mateixos acords que amb la catòlica. De manera que voler suprimir només
els acords amb l’Església Catòlica resulta altament sospitós d’intentar
disminuir les seves tasques educatives i socials per manca de diners. Ara però,
les quatre confessions majoritàries esmentades, demanen de manera conjunta
respecte pel fet religiós i pels acords que tenen amb l’Estat Espanyol, en
virtut del dret de llibertat religiosa recollit en la Constitució, perquè veuen
les actituds hostils que anuncien alguns partits davant del fet religiós, posat
que volen anular els acords de cooperació pactats i aprovats per llei, acabar
amb els concerts educatius, l’assistència religiosa sanitària, l’assignació
tributària, la presència de motius religiosos en les aules... Però mai no s’ha
de trencar cap pacte sinó és per avançar. I hom es pregunta: en què s’avançarà suprimint-los? Quina cosa
nova aportaran que sigui millor que el que tenim ara? A més, aquests acords no
fan mal a ningú i en canvi faciliten la dimensió transcendent religiosa de la
persona i el lliure exercici de la seva religió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario