El blog del Padre Ernesto

LA CANÇÓ ENFADOSA

 

               Cada any, quan ve el temps de la declaració de la renda, i en temps d’eleccions més, se sent aquella cançó enfadosa i falsa de que l’Església Catòlica cobra de l’Estat, amb la intenció de crear una mala imatge de la mateixa a l’hora de decantar-se per assenyalar la casella destinada al sosteniment de les seves institucions i activitats docents i socials. També hi ha partits que anuncien que si guanyen les eleccions derogaran els Acords de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu, juntament amb la supressió de l’exempció del IBI, de l’ensenyament concertat i de l’assignatura de religió, a més d’aprovar per motius purament ideològics una nova llei de llibertat religiosa, que sens dubte serà restrictiva. I el cas és, que els catòlics no es defensen d’aquests atacs contra l’Església, de que es beneficia dels impostos de l’Estat, quan són els ciutadans –catòlics o no- els que decideixen destinar al 0,7% dels seus impostos al manteniment dels seus edificis, personal i activitats. Perquè ni ella, ni cap altra confessió religiosa, no rep res dels pressupostos de l’Estat, només de les aportacions voluntàries que els contribuents fan en la seva declaració de renda. Que és el mateix sistema seguit per Alemanya, Itàlia, Dinamarca o Suècia, i no com els Governs de Noruega, Grècia i Luxemburg, que directament financen totes les confessions religioses, circumstància que a Espanya només es reserva per als partits polítics, les centrals sindicals o patronals, que suposadament fan un servei més important a la societat que no pas les confessions religioses majoritàries, com són la jueva, l’evangèlica i la musulmana, amb les quals l’Estat espanyol des de 1992 té els mateixos acords que amb la catòlica. De manera que voler suprimir només els acords amb l’Església Catòlica resulta altament sospitós d’intentar disminuir les seves tasques educatives i socials per manca de diners. Ara però, les quatre confessions majoritàries esmentades, demanen de manera conjunta respecte pel fet religiós i pels acords que tenen amb l’Estat Espanyol, en virtut del dret de llibertat religiosa recollit en la Constitució, perquè veuen les actituds hostils que anuncien alguns partits davant del fet religiós, posat que volen anular els acords de cooperació pactats i aprovats per llei, acabar amb els concerts educatius, l’assistència religiosa sanitària, l’assignació tributària, la presència de motius religiosos en les aules... Però mai no s’ha de trencar cap pacte sinó és per avançar. I hom es pregunta:  en què s’avançarà suprimint-los? Quina cosa nova aportaran que sigui millor que el que tenim ara? A més, aquests acords no fan mal a ningú i en canvi faciliten la dimensió transcendent religiosa de la persona i el lliure exercici de la seva religió.