El blog del Padre Ernesto

LES PERIFÈRIES Diu el Papa Francesc a tothom, especialment als religiosos: “Baixeu a les perifèries existencials, on hi ha patiment, soledat, degradació humana”. Però primer hem de demanar Déu que transformi els nostres ulls per a veure el món com el Papa vol, i commoure’ns davant del que succeeix i veiem. Perquè hi ha molta gent que viu a la intempèrie material i espiritual. Fills i filles de Déu a qui ell crida per alliberar-los de les cadenes que lliguen la seva vida. Persones sense sostre o sotmeses a l’esclavatge laboral o sexual, a la violència familiar, als que fan la guerra, a la manca de salut i de mitjans culturals, de valors transcendents... I aquí és on Déu segueix donant esperança per mà de tants deixebles seus, que col•laboren amb la seva vida i obres a l’anunci de la salvació. Amb una labor evangèlica, que no fa fressa, de boca a orella, amb paraules dites al cor, de tu a tu, amb diversos serveis...Per això hem de donar gràcies per tants voluntaris de diferents ONGs, associacions i campanyes, que treballen en les perifèries materials i morals, amb els joves i els grans, amb els quals comparteixen el seu temps, els seus coneixements...I a tants religiosos, religioses i laics, que són enviats a treballar en les tasques pastorals, com catequistes, educadors, capellans d’hospitals i de presons, que gasten i desgasten la seva vida al servei dels altres sense espera reconeixement, ni de medalles, sense parar la mà per a cobrar el favor. Estimen perquè se senten estimats per Déu, estimem per estimar perquè aquesta es la seva vocació i en l’estimar hi troben alhora el treball i el premi per haver pogut ajudar escoltar i dialogar amb tanta gent amb problemes, sofrint les seves “nits” com en Josep alcohòlic cansat de fer teràpies, l’Antonia mestra, que no creu en Déu, Joan immigrant que no pot pagar la hipoteca, la Paquita amb paràlisi cerebral, abandonada de la seva família, Pere jove fracassat escolar, Consol divorciada que cerca companyia, Petra molt afectada per un avortament, Ciríac que visqué un temps en el món de les drogues dures, Jaume, vidu, que viu en una residència per a gent gran i a qui els fills i nets quasi mai no visiten. Però mirant el món des de Déu, podem comprovar cada dia que són moltes les mirades d’homes i dones que cerquen el bo, el bell, la veritat, la justícia...i sense saber-ho ni pretendre-ho, cerquen Déu, perquè Déu és la suma bondat, bellesa, veritat, justícia, etc. Si sortim doncs a les perifèries de la nostra societat de benestar, veurem a molts que per una causa o altra, casi sempre sense culpa, viuen en situacions precàries punyents, però també veurem molts altres que els ajuden. I és que tots els hauríem d’ajudar o ajudar més.