El blog del Padre Ernesto

ISLAM VERSUS ISLAM

                  Després de llegir-me l’Alcorà i d’haver parlat amb un musulmà estudiós de Platja d’Aro, que vingué a demanar-me una bíblia per aclarir, deia, algunes coses del cristianisme, vaig mirar d’aprofundir sobre la realitat del islam actual. I val a dir, que per al islam l’última revelació legislativa divina fou donada a Muhàmmad i per tant el ser humà no té autoritat per abrogar  cap de les seves prescripcions ni afegir-n’hi de noves. De manera que en això el islam té un problema teològic-jurídic. I d’aquí venen las diferències i rivalitats dintre del islam. Com les que hi ha entre els salafistes (tradicionalistes), que volen tornar a allò que creuen és l’origen del islam, i els d’Al-Qaeda i l’Estat Islàmic, que volen recuperar els antics territoris musulmans i que creuen que aviat hi haurà la batalla final entre el bé i el mal, és a dir, entre el islam i els estats de la coalició americana. I que Jesús baixarà del cel per ser califa del islam a Damasc. D’aquí  la necessitat urgent de conquerir aquesta ciutat i l’ajut d’Iran contra la política del règim sirià xiïta contra els  sunnites kurs. Però entre el sunnisme i el xiisme, a part de l’antiga guerra històrica que enfrontà els partidaris d’Ali (els xiïtes) contra els que iniciaren la dinastia omeia de Damasc (els sunnites), hi ha poderoses raons teològiques que els separen. Els sunnites no tenen jerarquia religiosa, els imans només són directors de l’oració i per tant  tots poden ser imans. Els xiïtes en canvi atorguen a certes persones, que creuen dotades d’una llum divina, el rang de “profetes”, i per tant tenen autoritat divina per innovar jurídicament. Però això és una blasfèmia per als sunnites, que no reconeixen cal altre profeta després de Muhàmmad, tot i que també tenen un moviment místic anomenat sufisme, on el mestre espiritual de cada confraria és el dispensador de la benedicció divina. Podem dir que el debat dels xiïtes, que distingeixen entre política i religió, gira entorn de la legitimitat del xiisme polític de Khomeini. En canvi, el sunnisme, majoritari al islam, discuteix sobre l’abast de la llei islàmica, tot acceptant sense qüestionar-los els costums tradicionals del islam. També hi ha els qui es deixen interpel·lar per la modernitat, com els Germans Musulmans que prenen de la modernitat allò que els és útil per a islamitzar la societat, o s’esforcen en interpretar la llei musulmana. Però uns i altres hauran d’estudiar l’autenticitat del relats sobre la vida de Muhàmmad, escrits dos segles després de la seva mort, i la veritable història de la redacció de l’Alcorà, si no volen continuar recriminant-se entre ells les seves respectives interpretacions d’aquest llibre sagrat.