El blog del Padre Ernesto

EL FRACÀS D’EUROPA Ja fa quasi mig segle que un grup de països d’Europa, que durant segles s’havien dessagnat amb contínues guerres, es van aplegar per a fer camí junts. I el projecte va tenir un èxit indiscutible, ja que avui són vint-i-vuit els estats que s’hi han integrat. Però el projecte ha quedat encallat, perquè els interessos de cada país tornen a prevaler sobre els interessos generals, i molts ciutadans es mostren indiferents, i fins hi tot hostils, al macro projecte europeu. Des del seu principi la Unió Europea ha viscut la tensió interna entre europeistes i euroescèptics, com el Regne Unit que es va integrar a la Unió Europea, però conservant la seva moneda i no l’euro, unificat pel tractat de Maastricht (1992). Després es volgué fer una Constitució, que hauria comportat un avenç significatiu en el procés de construcció de la Unió Europea. Però va ser un fracàs. El somni d’un govern europeu fort, capaç d’impulsar diverses polítiques interiors i exteriors s’ha esvaït, ja que la major part dels governs i ciutadans pensen més en els seus propis interessos immediats, que no pas en els d’Europa. I a més, darrere d’aquest fracàs, Europa va hagut de fer front a la pitjor crisi econòmica dels últims anys, que començada a EE. UU. ha afectat als bancs europeus i produït una caiguda de la demanda de productes i ha rebaixat l’estat de benestar que teníem. Alemanya va patir la deslocalització de diverses indústries, desitjoses de pagar salaris més baixos, i li va créixer l’atur. En disparar-se la prima de risc a Grècia (pel seu enorme endeutament públic ocultat durant anys) i a Irlanda (pels deutes dels seus bancs), Portugal (pel seu baix nivell productiu), España (per la bombolla immobiliària) i Itàlia (pel seu endeutament públic) tots vam caure en la recessió I començà la gran desigualtat entre països de la Unió. Si Europa hagués estat verdaderament democràtica això no hauria passat. I ha passat, perquè els governs han supeditat la política a l’economia, s’ha generalitzat un model consumista a ultrança, ha augmentat el nombre d’aturats, els desnonaments i les morts dels immigrants a les portes d’Europa. La duríssima crisi econòmica que patim, a la qual les institucions polítiques i qui les governen no han sabut fer front, ha entorpit la unió Europea. Però, seguirà fent camí, guiada més pels interessos econòmics que pel socials? Quedarà com un simple marc de cooperació entre països? Seguirà avançant cap a una major integració? El cert és que el projecte Europeu avui està qüestionat, vista la manera tan maldestra com s’ha gestionat la crisi econòmica comuna. Tanmateix, esperem que algun dia, l’Europa que volem aconsegueixi d’avançar cap a la fita de ser un sol estat europeu