El blog del Padre Ernesto

LA CULTURA EUROPEA Europa és una suma de cultures, celtes, gregues, romanes, àrabs i cristianes. I d’històries dramàtiques, guerres internes, destruccions i exilis massius i fanatismes. Està configurada per fronteres, que són més fruit de les conquestes militars, que no pas de les realitats geogràfiques i culturals. Inclou cultures diferents que reclamen la seva identitat i poder propi. I les immigracions de l’Est, africana i llatinoamericana ocupen una bona part de les ciutats grans europees. A més, d’estar colonitzada per la cultural imposada pels mitjans de comunicació audiovisuals que uniformitzen. Deia el catòlic anglès I. S. Eliot: “Una cultura mundial que sigui només uniforme no serà cultura”. En efecte, la barreja d’immigracions, cultures i creences que amb mesura sempre són enriquidores, desplacen la cultura autòctona. I així, en pocs anys hem cremat segles d’història i de l’ésser humà. A més, a casa nostra la cultura depèn dels llibres, films, música, esports, molts dels quals són imposats pels grans trusts nord americans que envaeixen la cultura de l’oci i esborren el nostre passat, suplantat pels signes d’identitat d’un país que no té passat ni memòria artística, i que tot el que posseeix és europeu. Així restem sense personalitat pròpia, i a més, molts nacionalismes que malden per recuperar un idioma, una bandera, un espai polític i econòmic, immediatament els posen al servei de l’autèntic Imperi. Avui la televisió que ocupa molt del temps lliure, presenta missatges d’una societat embrutidora, adoradora del diner, que sovint exalça la violència, al triomfador sense escrúpols, l’actuació individualista, però no cerca el bé comú. I en aquest quadre, la rebel•lió del pensament ha passat a ser soledat. Les organitzacions comunistes encara mantenen la revolució, a Occident van morint les utopies i es desfan les cultures pròpies de cada nació. ¿Com conservar doncs una cultura de pròpia creació i no d’importació i la identitat d’un poble, i dirigir-la cap al futur? ¿Com no deixar-nos diluir per la uniformitat que porta a la destrucció del que ens és propi i singular? Com lluitar contra la cultura de l’anglès que s’imposa a les escoles i arreu? D’ací la necessitat de preservar la diversitat d’idiomes, perquè eliminar les diferències locals es empobrir els pobles. Hem de defensar els costums cristians, perquè la nostra identitat i cultura es nodreix del pensament i de la llengua que l’expressa, i ensems de la vivència interior de la fe i de les seves expressions externes literàries, artístiques, associatives, etc. Perquè no existeix una cultura sense creences.