lunes, 2 de marzo de 2015

TRABAJOS SOBRE VILLAJOYOSA DE ERNESTO ZARAGOZA PASCUAL 1. Fichas del fondo documental vilero del Archivo de la Corona de Aragón, de Barcelona, a l’Ayuntament de La Vila Joiosa (ms). 2. Miguel Mayor (1581-1661), un vilero insigne, a Butlletí Informatiu Municipal de La Vila Joiosa, núm. 26 (1987) pàgs. 17-18. 3. El convento agustiniano de San Pedro de Santa Marta de Villajoyosa, a Revista oficial de festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa, (1990) pàgs. 48-51. 4. Fray Posidonio Mayor, a Revista oficial de Festes de Moros i Cristians (1992) de La Vila Joiosa, s. p. 5. Villajoyosa, madre feliz de hijos ilustres, a programa oficial de Festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa (1993) s. p. 6. El fondo documental vilero del Archivo de la Corona de Aragón, a Programa de Festes de Moros i Cristians, La Vila Joiosa, (1995) pàgs. 68-69.(Es resumen de las fichas del núm. 1 citado). 7. El convento de San Pedro y Santa Marta de Villajoyosa y el Venerable fray Posidonio Mayor, de Villajoyosa, a Revista Agustiniana, vol. XXXVI (1995) núm. 109, pàgs. 185-204. 8. Una flor de Santidad vilera, a la revista de Festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa, núm. 33 (1996), pàgs. 75-77. 9. Himno en honor de la Beata Sor Ángeles de San José, Sant Feliu de Guíxols, Imprenta Barnés, 1996. 10. La Vila Joiosa, mare feliç de fills il.lustres, (poesia) a Revista de Moros i Cristians, de La Vila Joiosa, 1999, pàg. 91. 11. Villajoyosa y el monasterio de Sijena, ibid., pàg. 107. 12. María del Carmen Zaragoza, otra vilera camino de los altares, a revista de Festes de Moros i Cristians, La Vila Joiosa, 2000, pàg. 112. 13. Novena a Sor Angeles de San José, Virgen y Mártir de Villajoyosa, Villajoyosa, Imp.Barnés, Sant Feliu de Guíxols, 2000, 18 pàgs. 14. El archivo parroquial de Villajoyosa, a revista oficial de les festes de Moros i Cristians, de La Vila Joiosa (2001) pàgs. 124-125. 15. Fondo agustiniano vilero del archivo histórico nacional de Madrid, a Moros i Cristians, de La Vila Joiosa (2002) pàgs. 120-121. 16. El convento de Santa Marta de Villajoyosa y los agustinos Posidonio, Miguel y Francisco Mayor (21-III-2003).Ponencia. 17. Vida del Venerable fray Posidonio Mayor, Madrid, Ed. Revista Agustiniana, 2004, 90 págs. 18. Las Visitas Pastorales de Villajoyosa (Siglos XVI-XX), a Moros i Cristians, de La Vila Joiosa (2004) 19. Himno a las tres màrtires y Biografía de las tres mártires jonenses, Sant Feliu de Guíxols, Imp. Barnés, 2007. 20. Mossèn Bernat Palací: primer párroco conocido de La Vila Joiosa(…1372-1392…, en Revista de Festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa (2009) pàg. 230. 21. Dos inscripciones lapidarias de Villajoyosa, en Ibid. (2009) pàg. 231. 22. Lista de los párrocos de Villajoyosa (Cuadro de la sacristía de la Asunción. Faltan los primeros Bernat Palací(…1372-1392…) i Ginés de Llorca (1538). Y los tres últimos: Ximo Rodes, Antoni Andreu i Juan José. 23. Un pescador republicà. Biografia de Pere Zaragoza Llorca (1896-1969) en Àncora, núm. 2983 (21-XII-06) pàgs. 8-9; y Recull de documents i articles d´història guixolenca II, Montserrat, 2010. 24. Noticias históricas de la Ermita de Sant Antoni, de la Vila Joiosa, en Revista de Fiestas de San Miguel de la Ermita (2010). 25. Pregó de les Festes de Sant Miquel Arcàngel de l´Ermita de Sant Antoni de la Vila Joiosa, en Revista de Fiestas de San Miguel de la Ermita (saldrá en 2011). 26. Dos músicos ilustres de Villajoyosa (Inédito). 27. Inventario de objetos litúrgicos. (Estos dos últimos son inéditos. Los entregué a la revista de Fiestas de Moros i Cristians en 2008). 28. Vicarios parroquiales de Villajoyosa (Siglos XVII-XXI), en Sarrià (2011).

1 comentario:

  1. DIFICULTATS TEOLÒGIQUES DESFETES

    Sovint trobem en el Nou Testament frases difícils d’entendre, com aquella en que Jesús diu a l’apòstol Tomàs: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14,6). I molts es pregunten: Si només ell és el camí per arribar a Déu. Què passa amb els que són d’altra religió o no en tenen cap? Primer de tot. No hem d’oblidar que els homes i dones som creats espiritualment a imatge i semblança de Déu (Gn 1,26). Per tant, tots som criatures de Déu, estimades per Ell i destinades a la salvació i a la felicitat eterna. Però és veritat que Jesús és l’únic camí per arribar Déu, perquè ell és la Paraula eterna de Déu que “il•lumina tot home que ve a aquest món” (Jn 1, 9). Per tant tot ser humà que neix, ja té una centella de la llum del Verb etern de Déu, que per camins diversos d’il•luminació el porta cap a Déu. I per això en aquest sentit, es veritat que fora de l’Església no hi ha salvació. Ara que en aquest món hi ha una església -visible i invisible-, a la qual som cridats tots els homes i dones del món. Per tant, així com ningú queda exclòs de ser fet a imatge de Déu, ni de que l’il•lumini el Verb de Déu, pel sol fet de venir al món, així tots formen una sola Església o per ser batejats o per estar cridats a ella, que és el cos místic de Crist, o per viure els valors de l’evangeli sense saber-ho-, com fan els anomenats cristians anònims, que no ho són de nom ni de dret per no ser batejats, però sí de fet, quan practiquen els manaments evangèlics, siguin de la religió que siguin o no en tinguin cap.

    ResponderEliminar